El restaurant més antic de Catalunya compleix mig segle

Segurament no és el primer restaurant que va funcionar a Catalunya però sí que és el que ho ha fet durant més de temps, i de forma ininterrompuda. L’Hostal de Pinós, al Solsonès, ha complert aquesta setmana 500 anys. S’hi ha fet una visita teatralitzada o una xerrada sobre la història, entre d’altres. Des del 1524, s’hi han servit àpats. “Era un alberg senzill que complia la funció de resguardar-se i menjar sopa calenta i una mica de carn”, explica la historiadora Laura de Castellet. Els anys 70 va deixar de fer d’hostal però va seguir com a restaurant. “Seguim fent cuina tradicional catalana perquè funciona”, explica la propietària actual, Mònica Segués. “Quan vam agafar el negoci fa 22 anys no hi pensàvem, que faria 500 anys, i ara fa molta il·lusió, de poder-ho viure”, admetia a l’ACN.

Allà on antigament hi havia llits de palla, ara hi ha taules i cadires on se serveixen menjars cada dia excepte el dimarts que és el dia de descans setmanal. Situat al bell mig de Catalunya, l’Hostal de Pinós va obrir portes per primer cop l’any 1524 i, des d’aleshores, no ha deixat mai de servir menjars. Actualment té una clientela “molt fidel” si bé en temporades com ara a l’agost també els arriben visitants de llocs més llunyans. Segués explica que el negoci està a ple rendiment. “Funciona més que mai i crec que s’hauria de valorar més, tenir un restaurant de 500 anys i poder agafar producte d’aquí, millor impossible”, afirma.

Actualment són pocs els elements originals que queden dels seus començaments. “En queda molt poca cosa”, com ara les parets actuals, explica la historiadora Castellet, que destaca la inscripció a l’entrada on es llegeix que “a l’hostal, sense diners, no donen res” i elements més nous del segle XIX com ara la llinda on diu cuina i elements com el foc a terra.

En els seus orígens va obrir portes com a font de recursos per construir-hi un santuari. La historiadora recorda que el 1507 es va dir que “hi havia aparegut la Marededéu” i això va fer que el lloc es “comencés a posar de moda”. En la cuina dels seus inicis, no hi havia pa amb tomata ni patates, per exemple, perquè feia poc que s’havia descobert Amèrica i els productes d’allà encara no havien arribat. Entre la documentació històrica, s’ha conservat un contracte del 1703 on es demana a l’arrendatari que tingui sempre “pa, vi, aigua, palla i civada” per a persones i bèsties i “altres menges que siguin ben vistes”.