Un gironí al laboratori d’un Nobel

El biotecnòleg gironí Marc Expòsit Goy no s’ho podia creure quan el 9 d’octubre es va aixecar de nit per anar al lavabo i en sortir-ne l’esperava la seva companya de pis per dir-li: “Que li han donat el Nobel al teu cap!” Eren les tres de la matinada a Seattle, va mirar el mòbil i bullia de missatges. Ja no va dormir més.

El jove investigador nascut a Sant Dalmai i sorgit de la UdG forma part de l’equip del nou premi Nobel de Química David Baker, que ha estat guardonat pel seu disseny computacional de proteïnes. “Baker ha après a dominar els elements bàsics de la vida i ha aconseguit una proesa gairebé impossible: construir tipus de proteïnes completament nous”, va destacar el jurat del premi Nobel, que també va premiar Demis Hassabis i John M. Jumper “per la predicció de l’estructura de les proteïnes”.

Marc Expòsit, que acaba de començar el cinquè i últim any del doctorat en enginyeria molecular sota la direcció i supervisió directa de David Baker a la Universitat de Washington (Seattle), on hi ha el Baker Lab, explica que ningú s’ho esperava, “tot i que la gent que s’ocupa de les festes cada any compra una ampolla per si de cas”, i que l’endemà el laboratori va estar tot el dia ple de gent, amb estudiants anteriors i gent associada, i de celebració. Malgrat que en la feina diària al laboratori són 100 estudiants, el contacte amb Baker és constant i molt proper: “És molt accessible, massa, se’n recorda de què fa tothom i et demana com ho tens...” Fins i tot el dia de la celebració del Nobel, Marc Expòsit explica que el doctor Baker va anar-li a dir com tenia una determinada tasca de la feina, com a exemple de la dedicació i capacitat d’estar al cas de tot del seu cap. “Ell sempre diu que el laboratori és com un cervell gegant i que com més connexions fem entre nosaltres, que seríem les neurones, millor, i que ell és el que està a dalt fent les connexions.”

Quan li preguntem per la feina que fan al Baker Lab, el biotecnòleg exposa que les proteïnes estan fetes de seqüències d’aminoàcids i que en tenim vint de diferents i es poden combinar de totes les maneres possibles, cosa que fa que “no es pugui provar tot”. Així, el que fan allà és fer servir la intel·ligència artificial (IA) per seleccionar les combinacions de seqüències d’aminoàcids que poden funcionar millor per crear una nova proteïna.

Cadascú al laboratori té el seu projecte específic i el del jove gironí és el disseny de citoquines –les missatgeres del sistema immune–, que no existeixen a la natura. “Creant noves citoquines creem nous missatges al sistema per tractar malalties autoimmunes o el càncer”, assenyala.

La feina al laboratori no té horari –“hi vagis a l’hora que hi vagis, sempre hi trobaràs algú, també de nit”–, però mira de gaudir de Seattle, per on es mou en bici i de la qual destaca sobretot la natura: “L’aire és sempre fresc com de muntanya, hi ha molta pluja, molta aigua, molt verd...”

Nascut a Sant Dalmai el 1995, Marc Expòsit Goy és biotecnòleg per la UdG, amb un màster en bioenginyeria a l’IQS de la Ramon Llull –que el va dur durant un any a la Universitat de Harvard, a Boston, on va fer la tesi del màster sobre la creació de diagnòstics de virus emergents– i un màster en bioinformàtica per la UOC. El doctorat a Seattle l’està fent gràcies a dues beques: una de postgrau a l’estranger de la Fundació La Caixa (el primer que la rep de la UdG) i la beca Rafael del Pino.

Destaca els seus mentors de recerca de la UdG, Sebastià Puig i, sobretot, Jesús Colprim, que va ser qui el va introduir en aquest món a través d’una pregunta curiosa: “Tu ets el que canvies les bombetes a casa?” Marc Expòsit explica que Colprim li va explicar tot el que era la recerca i va entendre que ell també podia contribuir a descobrir coses importants: “Em va fer veure que jo també puc canviar el món a través de la recerca.”

L’any que ve acabarà l’etapa de Seattle –preveu graduar-se a l’agost– i la pregunta és què farà després: “Tinc dues opcions: seguir la via acadèmica i fer un postdoctorat encara no sé on, o engegar una start-up amb el que estic fent. Encara no ho sé.”