Societat

Habitatge

Milers de persones reclamen a Barcelona abaixar el preu dels lloguers

El Sindicat de Llogateres qualifica d’“històrica” la mobilització que reclama abaixar els preus de les rendes

“Històrica”, així ha qualificat la portaveu del Sindicat de Llogateres, Carme Arcarazo, la manifestació que s’ha celebrat aquest dissabte el centre de Barcelona. Unes 22.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, i 170.000 segons l’organització, han sortit al carrer per reclamar una baixada dels preus dels lloguers. Convocats pel Sindicat de Llogateres i amb el suport de 4.000 entitats, la manifestació amb el lema S’ha acabat. Abaixem els lloguers ha estat -malgrat el ball de xifres-multitudinària i ha constatat la indignació i la problemàtica de l’accés a l’habitatge, amb uns preus que obliguen els llogaters a destinar més del 40% del seu sou a pagar la renda del seu pis. “Estem farts dels lloguers de Barcelona, les rendes són impagables i és impossible viure amb els nostres sous”, assegura la Marianela, que viu amb la seva parella i el seu fill al barri de Vallcarca de Barcelona en un pis de dos habitacions i amb un lloguer de 1.236 euros. “Tinc por perquè el meu contracte acabarà i no podré trobar un lloc on viure”, assegura l’Amy, que viu en parella i amb un fill petit a Gràcia. De la mateixa manera s’expressa la Maria, de 33 anys, que comparteix pis a un preu de 1.300 euros i reivindica el dret a escollir on viure, a projectar “les nostres vides” i a no veure’s obligada a marxar de la ciutat. “Vull viure a Barcelona”, afirma, reclamant una “intervenció més gran” en el problema de l’accés a l’habitatge perquè considera que no n’hi ha prou amb els topalls aprovats. De la mateixa manera s’expressa l’Arnau, de 30 anys, que viu en un pis compartit amb tres persones i amb un lloguer de 1.300 euros i es queixa que tant ell com el seu entorn d’amistats no poden plantejar-se de seguir al barri de Gràcia pels preus “excessivament alts” que hi ha al mercat i que els acaben expulsant. Reclama una regulació i denuncia el forat de la llei d’habitatge que ha permès als propietaris oferir pisos de temporada amb “el preu que volen”. Al seu costat hi ha el Pau, també de 30 anys, que té la sort de poder viure en un pis tot sol amb un lloguer de 825 euros, tot i que la previsió de la fi del contracte ja el fa témer que no podrà assumir un increment de la renda.

Tots ells s’aplegaven aquest dissabte a les 16h als jardinets de Gràcia, un dels punts de trobada per barris que han sortit en columna caminant cap a la plaça Universitat, on ha arrencat la manifestació cap a quarts de sis de la tarda.

Una manifestació en què hi han participat centenars de persones de totes les edats que s’han desplaçat a Barcelona des d’una cinquantena de pobles i ciutats de diferents punts del país després de participar en les reivindicacions que s’han celebrat aquest matí a Girona, Lleida i Tarragona.

El Sindicat de Llogateres ha explicat que amb la mobilització d’aquest dissabte reivindiquen abaixar els lloguers un 50%, contractes indefinits, la recuperació d’habitatges buits, turístics i de temporada per a ús residencial, i posar fi a la compra especulativa. A més, amenacen amb una vaga de lloguers si no hi ha una resposta a la protesta, sobretot després de la decepció amb el topall de la llei d’habitatge que ha deixat fora els lloguers de temporada. Pel Sindicat, la mobilització d’aquest dissabte és un “punt d’inflexió” per iniciar una vaga del pagament de lloguers.

Tot i que la gran majoria dels participants són joves i moltes famílies amb fills petits, també s’han mobilitzat moltes persones grans. “Volem que els nostres fills puguin seguir vivint a Barcelona”, reclama el Marcel·lí, que també assisteix amb pancartes amb l’Àngels i la Marga. Tenen al voltant de 70 anys, com també la Roser i la Glòria, que tot i no viure de lloguer, han volgut sortir al carrer perquè comparteixen la preocupació per la problemàtica que afecta la societat. “El preu dels pisos està impossible i no hi estem d’acord. Portem tota la vida lluitant per una societat més justa, però sembla que no ens n’hem sortit massa”, afirmen.

5 anys d’assetjament immobiliari

“Soc una afectada directa. He patit mobbing immobiliari durant cinc anys amb molts judicis.” Es diu Laia, té 41 anys i és mare soltera. Viu amb la seva filla de 9 anys al carrer Pérez Galdós de Gràcia en un edifici de Coral Homes on, com ella, hi ha veïns del bloc afectats per l’assetjament del que qualifica com “el pitjor fons voltor” que existeix. S’emociona i li tremola la veu quan recorda el calvari que ha hagut de passar per evitar el desnonament i aconseguir, finalment, amb l’ajuda d’un amic seu advocat i la intervenció de l’oficina d’habitatge del districte de Gràcia, un lloguer social sense haver de deixar casa seva. “He tingut molta sort, m’he trobat amb persones que m’han ajudat molt i per això havíem d’estar aquí a la manifestació. No hi podíem faltar”, hi afegeix, lamentant que malauradament encara hi ha gent vivint el malson que ella ja ha superat.



[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia