Només el 13% de les persones sense llar troben allotjament després d’una alta hospitalària

La majoria de les persones que dormen al carrer tornen a ser-hi després de rebre una alta hospitalària. A més, 1 de cada 4 no poden prendre els medicaments receptats i un 25 % no té cobertura dins del sistema sanitari públic català. Són dades que es desprenen del primer Monogràfic sobre salut i atenció sanitària a les persones que viuen al carrer a la ciutat de Barcelona, elaborat per Arrels fundació -que ha estat presentat aquest matí- partint d’enquestes fetes a persones que viuen al carrer i la informació que es recopila sobre les persones sense llar difuntes.

El sensellarisme implica una vulneració constant de drets humans. Aquest cop, es posa el focus en la situació sanitària i la salut de les persones que viuen al carrer. Amb l’explotació de les dades obtingudes a les enquestes que organitza la fundació per fer la “Radiografia d’una ciutat sense llar” i les dades sobre les persones difuntes a Barcelona, s’ha elaborat el primer Monogràfic sobre la salut i l’atenció sanitària de les persones que viuen al carrer a Barcelona. “Volem evidenciar la vulnerabilitat de les persones sense llar en situació de carrer, les seves dificultats d’accés al sistema de salut i el cru impacte que tot això té en l’escurçament de la seva esperança de vida”, s’explica des de la formació.

A Barcelona, un 42 % de les persones que viuen al ras valoren negativament el seu estat de salut, mentre que en el conjunt de la població de la ciutat, la valoració negativa no arriba al 20 %[1].

Hi ha diferència entre la percepció de malaltia crònica de les persones sense llar enquestades (4 de cada 10) i el conjunt de la població de Barcelona. La principal malaltia crònica que les persones que viuen al ras declaren patir és trastorn mental (33,1 %), seguit de malalties infeccioses com el VIH, la tuberculosi o hepatitis víriques (23,5 %) i de malalties a l’aparell locomotor (17,9 %).

Hi ha un clar deteriorament de la percepció de l’estat de salut a mesura que les persones porten més de sis mesos de vida al ras, i a partir dels cinc anys, la meitat ja en fa una valoració negativa.