societat
Dones i sense càrregues
El voluntariat social el nodreixen sobretot dones que s’hi dediquen abans o després de tenir fills o altres càrregues familiars
Un estudi radiografia el voluntariat i alerta que encara és exclusiu de persones amb el benestar econòmic resolt
El 60 per cent de les persones que dediquen el seu temps lliure a entitats de voluntariat social a tot l’Estat són dones, enfront del 35 per cent d’homes. La principal característica de les voluntàries és que duen a terme la tasca altruista quan ja no tenen la responsabilitat de cuidar menors ni persones adultes dependents al seu càrrec. Un 5 per cent dels voluntaris de l’Estat han preferit no contestar quin és el seu gènere. El percentatge s’explica en l’informe Accés i participació al voluntariat a Espanya, una recerca que ha elaborat la Federació Catalana de Voluntariat Social i que ha volgut radiografiar el voluntariat però alhora posar el focus en el fet que encara hi ha determinats grups de persones que es troben amb barreres per accedir al voluntariat.
L’informe forma part d’una anàlisi europea Vera, que fa l’estudi des d’una perspectiva que té en compte tant la diversitat com la inclusió i el feminisme. Fins ara els informes sobre voluntariat se centraven en la tasca o les persones que rebien un ajut, i no tant en les que n’oferien. “Aquest punt de vista fins ara s’ha aplicat poc en l’àmbit del voluntariat i ens serveix, perquè l’objectiu és buscar com es pot avançar cap a la democratització del voluntariat”, va exposar en la presentació la professora de ciències polítiques i socials de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i de dret i polítiques de la Universitat Oberta (UOC), Montse Fernández.
El perfil del voluntariat és feminitzat, perquè el 60 per cent són dones, i envellit, tenint en compte que el 59 per cent tenen 55 anys o més. El 86 per cent són persones nascudes a l’Estat espanyol i el 75 per cdent no conviuen amb menors d’edat ni amb adults amb dependència. Pel que fa a la ideologia, el 67 per cent s’identifiquen d’esquerres o centreesquerra i el 56 per cent tenen estudis universitaris.
Diferents perfils
El 42 per cent de les persones consultades han arribat al voluntariat a través de coneguts, amistats o familiars, i el 31 per cent, gràcies a altres persones voluntàries. Fernández, especialista en gènere i cures, va destacar les diferències que s’observen en l’accés al voluntariat i les motivacions per fer-ho, segons si s’és home o si s’és dona. Així, les dones estan presents a totes les franges d’edat però desapareixen més sovint quan han de cuidar els fills o fer-se càrrec de les persones grans de la família. Aquesta absència no es detecta en el voluntariat masculí.
A més, fan voluntariat per ajudar però també per aprendre i adquirir experiències, i troben l’entitat en què volen col·laborar en contextos educatius o fent una cerca per internet. Solen tenir un elevat nivell d’estudis i, en molts casos, l’activitat voluntària és la porta d’entrada a un treball de cures.
En el cas dels homes, fan voluntariat sobretot a partir de l’edat de 55 anys, la majoria no tenen estudis universitaris i tenen com a motivació ocupar el temps lliure i fins i tot conèixer gent. Els homes arriben a l’entitat en què desenvolupen l’activitat voluntària perquè ja hi coneixen algú o perquè en van ser usuaris, i es vinculen sobretot als àmbits sociosanitari, esportiu o de protecció civil.
L’informe admet que les entitats socials són cada cop més conscients que deixen fora determinats sectors de la població. Segons els resultats de l’enquesta, hi ha quatre col·lectius que serien els grans absents en l’acció voluntària a l’Estat: les dones amb menors d’edat o amb persones dependents al seu càrrec, les persones en situacions de precarietat econòmica i falta de recursos, les que tenen una escassa xarxa comunitària i social i les persones amb discapacitat intel·lectual i sensorial, alerta Fernández.
Els autors de la radiografia s’atreveixen a fer diverses propostes per revertir aquesta situació, com ara incorporar en els equips de voluntaris persones amb diferents característiques socioculturals, integrar persones que tenen una baixa participació a la comunitat i buscar estratègies per arribar a les persones que tenen dificultats per comprendre en què consisteix un projecte de voluntariat.
Democratitzar el voluntariat
“Les grans absències que trobem en el voluntariat són les persones amb falta de recursos econòmics i amb feines precàries, entre les quals hi ha moltes persones migrants, perquè treballar en precari també significa falta de temps per dedicar-te a altres tasques que et podrien venir de gust” o prescindibles, indica Montse Fernández. En aquest sentit, el president de la Federació de Voluntariat Social, Ramon Nicolau, defensa que cal trencar barreres i democratitzar l’accés al voluntariat. “La força del voluntariat és la millor oportunitat per a la democràcia i la cohesió social a Europa.”