A Girona parlem d’escombraries

A Girona no es parla del temps, sinó de les escombraries. Al forn de pa, a peu de carrer, a les cafeteries, al supermercat. I també a l’ascensor. El canvi gradual del sistema de recollida de residus, un projecte ambiciós però que està generant molts problemes per la seva progressivitat, és el tema estrella dels gironins. La trajectòria de l’equip de futbol a vegades ens desvia de la temàtica, però de seguida hi tornem a ser. Som quasi monotemàtics. I ni tan sols el descens de la temperatura ambiental ha fet baixar els graus d’empipament del ciutadà. Especialment d’aquells que viuen en zones tensionades, no només pel preu de l’habitatge sinó també per l’acumulació d’escombraries.

L’interès del ciutadà es posa en evidència en les reunions veïnals que organitza l’Ajuntament per explicar a cada barri com es farà la implementació dels contenidors intel·ligents o del porta a porta. Aquests dies toca al Pla de Palau i a Montilivi, on a finals d’aquest mes se substituiran els contenidors oberts per d’altres que funcionaran amb targeta. Dimarts passat, al centre cívic Pla de Palau, unes 500 persones no van poder participar en la reunió perquè s’havia superat la capacitat de la sala. Ahir, al centre cívic de Montilivi, ningú va quedar fora però l’assistència va ser multitudinària. Unes 150 persones assegudes i tantes més dretes tot al voltant de la sala. Tot i això, va ser, segurament, una de les xerrades més plàcides que ha tingut l’equip de govern des que va iniciar aquestes sessions, ara ja fa uns mesos. I també va ser una de les poques en què hi va ser present el regidor d’Acció Climàtica, Sergi Cot (Guanyem), responsable de la implantació del nou sistema de recollida de residus. En moltes altres xerrades se l’ha trobat a faltar com a representant del consistori i s’ha deixat en mans d’una tècnica (ahir també present) aguantar força ruixats.

Però, precisament la d’ahir, no podem dir que fos un bany però tampoc una tortura. L’acte va començar amb una àmplia explicació de la tècnica amb els típics “no se sent!” inicials. Va exposar que la ciutat de Girona ja fa anys que està estancada en un 50% de reciclatge i que la nova directiva europea obliga a posar-se les piles. I no hi ha altre remei que fer-ho amb un nou sistema que incentivi el reciclatge. No s’obvia que Girona ha optat per una proposta ambiciosa, amb tres tipus diferents de recollida –porta a porta, contenidors intel·ligents i àrees temporals– i que ha estat la primera gran ciutat a posar-ho en marxa. També es reconeix que no està funcionant bé, que hi ha desajustos i que cal fer millores. Reconèixer el problema sempre és un primer pas. I que l’incivisme, que en aquest cas no és un brètol que destrossa mobiliari urbà sinó un ciutadà que deixa les bosses d’escombraries a peu de contenidor (i quants que n’hi ha, d’aquests!), només es pot combatre a cop de sanció i que ja s’hi està treballant. I després de l’explicació del perquè, arriba la del com s’ha de fer. Com funciona el contenidor i què s’ha de llançar a cada fracció. I, ai las, aquí comencen el reguitzell de preguntes. El regidor Cot, amb un micròfon a l’estil pizzer va recollint les comandes dels ciutadans: les serradures dels hàmster, on van?, i les radiografies?, les lentilles?, el paquet del tabac de picadura?, les llibretes amb espiral de filferro?, les càpsules de cafè?... I la llista acaba sent llarga, molt llarga, i a vegades repetitiva. També hi ha preguntes més profundes: aquest sistema, el tria la Unió Europea o vosaltres? I queixes més que justificades de veïns que els han substituït els contenidors per àrees d’emergència i encara no tenen targeta ni tampoc contenidor obert. O sigui, un despropòsit. Al final, però, la gent marxa mig convençuda, o mig resignada. Però a peu de carrer, quan surten de la reunió, saben de què parlen? Doncs sí, efectivament, de les escombraries. Monotemàtics.