Instal·len una placa al cementiri de Girona en record de les execucions de la Guerra Civil i en substitució d’elements franquistes que hi havia

L’Ajuntament de Girona i el Memorial Democràtic han instal·lat una placa al cementiri de la ciutat que recorda les execucions i els assassinats a la rereguarda de la Guerra Civil, que substitueix la creu de pedra i els altres elements franquistes que s’hi van retirar a finals de l’any passat. La placa recorda que el cementiri, tant en ple conflicte com en anys posteriors, fins al 1945, va ser un escenari “de violència” on els franquistes van afusellar centenars de persones.

En l’acte de presentació d’aquest matí, l’alcalde de Girona, Lluc Salellas, ha destacat que la memòria històrica ha de permetre a les noves generacions “no oblidar” el passat, segons recull l’agència ACN. En el mateix sentit s’ha expressat el director del Memorial Democràtic, Jordi Font, que ha destacat el context actual on proliferen “els discursos negacionistes”.

El mes de setembre del 2024 es van retirar cinc làpides i una creu amb inscripcions d’enaltiment de la dictadura i datades principalment de l’any 1939. Els elements es van dipositar als magatzems del Museu d’Història de Girona. Aquest equipament és el responsable de conservar els objectes relacionats amb la memòria i història de la ciutat i de promoure aquest coneixement del passat recent a través de diversos relats museístics, dins del mateix Museu o a l’exterior, en els carrers i espais urbans de Girona. 

Avui s’han reemplaçat aquells elements per una placa commemorativa i explicativa que recorda els assassinats a la rereguarda comesos en el context de la violència revolucionària dels primers mesos de la Guerra Civil. L’acció s’ha dut a terme en coincidència amb la commemoració dels 86 anys de l’entrada de les tropes feixistes a Girona, fets produïts el 4 de febrer de 1939. L’objectiu de l’acte ha estat recordar que, a causa de l’entrada de les tropes, i com a conseqüència de la repressió franquista, el cementiri de Girona fou el lloc on la dictadura, entre 1939 i 1945, va afusellar 510 persones. 

Tanmateix, la ciutat també havia sigut escenari de la violència revolucionària a la rereguarda republicana durant els primers mesos de la Guerra Civil, l’any 1936. Acabada la guerra, l’any 1939, on hi havia el mur sud del cementiri, avui desaparegut, s’hi van produir els afusellaments fruit de l’aplicació de les sentències il·legals dels sumaríssims franquistes. Les execucions sempre solien ser en grup, principalment el 1939, any en què foren habituals els afusellaments massius en grups de 20, 30 o 40 persones, amb dades tan colpidores com les del 28 de juliol de 1939: 69 persones afusellades en un sol dia. Només una persona fou assassinada en solitari: fou el 15 de març del 39, i la víctima va ser Carles Rahola i Llorens, periodista, editor i escriptor, defensor dels drets humans i pacifista.

Segons informa l'Ajuntament de Girona, els cossos de les persones executades no es varen retornar a les famílies, sinó que se soterraren a la fossa comuna del cementiri. El nombre elevat de les execucions forçà que, a mitjan de juny de 1939, la Comissió Gestora Municipal hagués d’aprovar urgentment l'ampliació de la fossa comuna mitjançant l’expropiació dels terrenys adjacents. Posteriorment, l’ampliació del cementiri comportà de manera volguda l’oblit del mur de les execucions. 

A la fossa comuna en què foren sepultats els republicans passats per les armes no constava cap senyal ni retolació que permetés la identificació de les persones. No fou fins molts anys més tard que algunes famílies s'atreviren a posar algun minúscul rètol únicament amb el nom de la persona. El primer Ajuntament de la represa democràtica va fer reordenar l'espai l’any 1981. L’any 2010 l'Ajuntament de Girona i el Memorial Democràtic, d’acord amb la recerca feta per l’Arxiu Municipal, van dur a terme la dignificació de la fossa comuna com a espai de memòria, amb la instal·lació d’un mur en homenatge a les persones assassinades, amb el nom de cadascuna, la data d'execució i el darrer lloc de residència. Aquest espai és un dels que s’han renovat amb les actuacions que s’inauguren avui.

També com a conseqüència de la violència feixista arreu d’Europa, durant els anys de la Segona Guerra Mundial, més de 250 persones de la demarcació de Girona van patir la deportació als camps nazis. Algunes d’aquestes persones també tenen indrets de record a la ciutat: les plaques Stolperstein, instal·lades el 2018 prop del Refugi Antiaeri del jardí de la Infància, gràcies a la col·laboració del Memorial Democràtic amb el Museu d’Història i l’Ajuntament, i un espai al cementiri erigit l’any 1980, just a l’altre costat del mur que recorda les víctimes del franquisme. 

Avui, amb l’impuls de l’Ajuntament de Girona i el Memorial Democràtic i amb la coordinació del Museu d’Història, aquests indrets del cementiri de Girona han estat posats en valor amb l’impuls de noves senyalitzacions i la renovació de senyalitzacions ja existents. El director del Memorial Democràtic, Jordi Font Agulló, ha destacat que “aquesta intervenció patrimonial i memorial explica les violències d’un període obscur d’Europa i recorda les persones que van ser víctimes de la violència a la rereguarda republicana, així com de la dictadura franquista i de la deportació als camps nazis”. Paral·lelament, l’Arxiu Municipal de Girona, que ha contribuït extensament i des del mateix inici a la documentació i verificació de les dades històriques, ha preparat un recurs web amb tota la informació relativa als assassinats fruit de la violència revolucionària del 36. Aquest recurs, juntament amb el de la primera repressió franquista ja existent, permetrà obtenir informació contrastada i rigorosa, i difondre el coneixement dels episodis i dels fets importants i necessaris per mantenir i dignificar la memòria de la ciutat.