L’habitatge cooperatiu redueix l’estrès i l’ansietat en els residents

L’habitatge cooperatiu té efectes positius en la salut física, mental, emocional i comunitària de les persones que hi viuen, segons un estudi de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). L’informe revela que la vida en comunitat redueix l’estrès, l’ansietat i la sensació de solitud, ja que redueix la inseguretat econòmica i residencial, i facilita establir vincles amb l’entorn i disposar d’espais comuns de cures.

Els habitatges cooperatius en cessió d’ús són un model habitacional a l’alça, on la propietat és col·lectiva i s’hi accedeix a través d’una cooperativa sense ànim de lucre formada pels veïns. Acostumen a ser habitatges amb quotes estables i més baixes que al mercat convencional. Això provoca que els residents tinguin més seguretat econòmica. A més, l’estudi apunta que la despesa energètica i els consums també són menors, gràcies a l’eficiència energètica i el confort tèrmic dels edificis. Fet que permeten evitar prejudicis a la salut associats a la mala climatització.

Segons l’estudi un dels factors diferencials d’aquests habitatges que impacta molt positivament en el benestar de les persones és el sentiment d’acompanyament i de pertinença a un projecte comunitari. Les cooperatives permeten obtenir suport mutu, disposar d’espais comuns i de cures, que poden facilitar la conciliació familiar. L’estudi apunta que tot això genera sentiments de “seguretat, confiança, il·lusió i felicitat”. Concretament l’estudi detalla que un 70% dels homes consideren que la seva salut ha millorat molt un any després de traslladar-se a l’habitatge cooperatiu, sobretot la salut mental. Fet que segons l’estudi s’atribueix a la manca de preocupacions econòmiques. Pel que fa a les dones la millora també es percep, però és “menys evident”.

Tot i això, l’estudi apunta que la coordinació amb els altres membres de la comunitat, la gestió de les expectatives en el col·lectiu i el re-ajust de la intimitat pot provocar cansament, estrès i angoixa. A més, apunta que la dificultat d’accés als habitatges pel fet que cal fet una aportació econòmica inicial elevada, i la falta d’ofertes similars en cas d’haver d’abandonar el projecte, pot provocar frustració.

L’estudi s’ha desenvolupat en 13 habitatges cooperatius i més de 280 persones per avaluar si els models cooperatius d’habitatge en cessió d’ús de Catalunya poden millorar la salut i el benestar dels que hi viuen. S’han recollit experiències personals i s’han analitzat dades d’eficiència energètica i qualitat ambiental. Amb els resultats a la mà, l’estudi apel·la les administracions i els demana “integrar les polítiques d’habitatge i de salut” per estalviar recursos.

Actualment a Barcelona hi ha sis projectes d’habitatge comunitari: la del carrer Princesa, La Borda, la Xarxaire , La Balma, La Chalmeta i Cireres amb 92 habitatges ja entregats. I hi ha sis promocions més en obres que sumen un total de 156 habitatges i cinc més en diferents processos d’execució, que permetran incrementar el parc públic en gairebé 400 habitatges.