Campanya als centres religiosos per la donació d’òrgans i teixits

Els departaments de Justícia i Qualitat Democràtica i Salut han posat en marxa una campanya de sensibilització dirigida als centres religiosos per promoure la donació d’òrgans i teixits. La iniciativa es porta a terme mitjançant l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT) i la Direcció General d’Afers Religiosos. I consisteix en la distribució de cartells informatius que faciliten l’accés a les guies que expliquen com les diferents tradicions religioses aborden la donació d’òrgans i teixits. Aquest contingut, disponible en diversos idiomes, arribarà a prop de 2.000 entitats religioses d’arreu de Catalunya. A més, les faran xerrades divulgatives als mateixos centres, per afavorir l’accés al coneixement i resoldre dubtes de manera directa.

Des del govern recorden que la sensibilització de la societat sobre la importància de la donació és clau i és aquí on s’emmarca aquesta nova acció amb les entitats religioses. “Les comunitats religioses poden ser part fonamental d’aquest sistema i tenir un paper molt rellevant en la difusió de la donació”, destaca Ramon Bassas, director de la Direcció General d’Afers Religiosos (DGAR). “La seva implicació pot ser fonamental per tal que tothom decideixi fer-se donant”, anima Bassas.

A Catalunya, l’any 2024, 1.345 persones van poder rebre un trasplantament gràcies a la generositat de 381 famílies que van decidir donar els òrgans dels seus éssers estimats després de morir i de 171 persones que van donar un ronyó en vida.

“Catalunya i Espanya som líders i referents mundials en donació i trasplantament d’òrgans i teixits; estem en el millor lloc del món si necessitem un trasplantament!”, explica Jaume Tort, director de l’OCATT. “Som uns privilegiats i podem sentir-nos orgullosos del model que tenim, però sense la solidaritat de les famílies no podríem donar resposta a les persones que esperen un trasplantament”, apunta Tort. És important establir noves aliances i col·laboracions amb àmbits diferents, per tal que cada dia més persones de la nostra societat optin per la donació d’òrgans i teixits.“Mantenir aquest èxit és cosa de tots i totes!”, conclou el director de l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT).

Tot i que la llei espanyola de donació és de consentiment presumpte —qualsevol persona és donant si en vida no ha expressat el contrari—, la realitat és molt diferent i no hi ha donació sense el consentiment de la família del difunt. I és així sempre i en tots i cadascun dels processos de donació. D’aquí la importància de la família del possible donant.

A priori, cap de les religions majoritàries s’oposa a la donació d’òrgans, però entre un 2 i un 8 % de les negatives familiars tenen com a causa els motius religiosos. El desconeixement sobre la donació, les barreres culturals, els costums, les creences i els ritus funeraris o les dificultats idiomàtiques d’algunes comunitats de la nostra societat dificulten el consentiment a la donació.

L’Església catòlica, a través del catecisme i dels darrers tres papes, s’ha posicionat clarament a favor de la donació. També es troben posicionaments favorables en la majoria de les altres esglésies cristianes —a través dels seus líders a Catalunya—, a la Fe bahá’í o en veu del mateix Dalai Lama, màxim representant del corrent vajrayana del budisme. No obstant això, la varietat d’estructures organitzatives, la diversitat de corrents en moltes religions o la inexistència de la qüestió en els textos sagrats dificulten un posicionament favorable explícit per part d’altres religions.

Aquestes i altres conclusions es van extreure gràcies al projecte Donació d’òrgans, una mirada cultural i religiosa (2018-2019), fet per l’OCATT i la DGAR, amb la col·laboració de la Fundació ”la Caixa”. El projecte va comptar amb la intervenció directa de més de 90 persones, entre coordinadors de trasplantaments d’hospitals catalans, experts en diversitat religiosa o líders culturals i religiosos d’una cinquantena d’entitats representants de tot l’arc confessional de Catalunya. Va ser una experiència pionera en l’entorn sanitari molt ben rebuda per les diferents comunitats i una font inestimable d’informació i de coneixement que ha permès la creació de materials divulgatius diversos.