societat
El TSJC tomba el recurs interposat pels ocupes d’un bloc de Figueres i avala l’actuació de l’Ajuntament
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha tombat el recurs interposat pels ocupes del bloc del carrer Ponent desallotjat el 9 de novembre del 2023 i avala l’actuació de l’Ajuntament de Figueres, segons ha informat avui el consistori. La resolució confirma la sentència del jutjat contenciós 3 de Girona i rebutja que l’actuació policial atemptés contra el dret a la inviolabilitat del domicili. Els ocupes sol·licitaven que es revoqués la resolució i que es condemnés l’Ajuntament a indemnitzar cadascun dels recurrents amb 1.000 euros per danys i perjudicis (14.000 euros en total). L’alt tribunal català referma que l’actuació estava justificada per un informe tècnic que al·legava “raons de salubritat i seguretat”, segons informa l’ACN.
En el comunicat del consistori, l’alcalde, Jordi Masquef, remarca que no donaran “aixopluc” a qui no respecti les normes i cometi “ocupacions delinqüencials”, ja que subratlla que “cometre un delicte no pot proporcionar drets.” L’equip de govern critica la “campanya pública de difamació contra l’Ajuntament i l’alcalde” que consideren que hi va haver arran d’aquest cas. En aquest sentit, Masquef ha afirmat que fins ara ha “guardat silenci per prudència i respecte a les decisions judicials” però que ha decidit dir públicament, un cop notificada la sentència del TSJC, que és “inacceptable” que es donés “altaveu mediàtic” als ocupes que van “acusar” l’Ajuntament d’actuar contràriament a dret. “Espero que aquesta sentència serveixi per recuperar el sentit comú, per valorar i analitzar bé els casos d’actuacions davant ocupacions delinqüencials abans de difamar públicament l’actuació d’un alcalde, que es va limitar a defensar els interessos, la seguretat i la integritat dels alumnes i veïns de la ciutat”, ha assenyalat Masquef.
Fets i valoració municipal
Segons recorda l’Ajuntament en el comunicat, el 9 de novembre del 2023 , la Guàrdia Urbana de Figueres va realitzar, conjuntament amb Serveis Socials de l’Ajuntament de Figueres, una actuació de suport en el desallotjament d’un bloc ocupat per 18 persones al carrer Ponent. Segons va informar el consistori en el seu moment, disset dels divuit ocupes que hi havia van abandonar el bloc “voluntàriament” i, per evitar noves entrades, es va tapiar els accessos i la propietat de l’immoble es va comprometre a posar-hi vigilància privada.
Des de l’equip de govern es remarca que l’actuació es va dur a terme després de “les reiterades peticions i instàncies entrades per part de les direccions dels centres educatius entorn d’aquest bloc (instituts, escoles i fins i tot una llar d’infants), i de les comunitats de veïns, en les que s’advertia del perill que suposava pels alumnes les activitats delictives i contra la salut pública que es duien a terme a l’interior d’aquest edifici per part de les persones ocupants i d’altres que hi accedien diàriament, i també es traslladava la por dels veïns a passar pel carrer d’aquest bloc per ser constantment increpats o ser testimonis de conflictes constants de convivència, baralles, incendis, o inclús rebre l’impacte d’objectes que es tiraven des de l’edifici”.
Segons l’alcalde, el desallotjament ha tornat la tranquil·litat a la zona i als centres educatius del voltant. També remarca que ha passat de ser un bloc “on es duien a terme activitat contra la salut pública, amb risc per a la seguretat de les persones a causa del seu estat insalubre” a convertir-se en un edifici rehabilitat amb 50 pisos nous “a punt de posar-se a la venda”.
Segons l’Ajuntament, actualment tres dels catorze ocupes que van formalitzar la demanda col·lectiva són ocupes d’un “bloc conflictiu del carrer Sant Vicenç, que provoca constants queixes veïnals, amb demanda de la propietat interposada contra els ocupants i requereix actuacions policials per garantir la convivència”.
Procés judicial
L’actuació del 9 de novembre del 2023 va despertar queixes d’una vintena d’entitats, que en un comunicat van al·legar que el desallotjament s’havia fet “saltant-se el procés legal” perquè no hi havia ordre judicial i afirmaven que la Guàrdia Urbana havia fet “signar una acta policial” als ocupes dient que marxaven pel seu propi peu, sense “entendre el que signaven”. Part dels desallotjats van portar el cas als tribunals, interposant un recurs contenciós administratiu.
Una primera sentència el jutjat contenciós administratiu 3 de Girona va donar la raó a l’Ajuntament i va desestimar el recurs dels ocupes per vulnerar el dret a la inviolabilitat del domicili. L’advocat dels ocupes va recórrer contra la sentència al TSJC, sol·licitant també que es condemnés l’Ajuntament a indemnitzar cadascun dels recurrents amb 1.000 euros per danys i perjudicis.
Ara, el TSJC ha tombat el recurs i ha avalat l’actuació de l’Ajuntament. A més, ha imposat les costes judicials amb un topall màxim de 300 euros als apel·lants.
La sentència de l’alt tribunal català referma que els ocupes van marxar “voluntàriament” de l’edifici i que l’actuació estava justificada per un informe tècnic urbanístic que detallava que calia fer una actuació “immediata” a l’edifici per “raons de salubritat i seguretat”: “És evident que l’estat de l’immoble en les condicions que es descriuen en l’informe no es produeix en un dia, però sí que arriba un moment en què la situació esdevé insostenible i la intervenció per evitar possibles conseqüències negatives per a la salut i la seguretat de les persones es fa urgent”.
A més, subratlla que l’operatiu policial “no afectà el dret a la inviolabilitat del domicili en tant que no es va produir cap desallotjament ni els funcionaris van accedir als llocs habitats, sinó que els ocupants que varen marxar ho van fer voluntàriament”. La sentència assenyala que això ha quedat demostrat tant per les proves com pel fet que no fessin marxar un ocupa que va decidir quedar-s’hi: “El resultat determinant és que, tal com conclou la sentència d’instància, cap funcionari municipal va accedir a les parts ocupades de l’immoble, que els que les van abandonar h van fer de manera voluntària, que no se’ls va impedir tornar-hi i que el que va voler restar-hi així ho va fer”.
La sentència no és ferma i es pot recórrer interposant recurs de cassació al Tribunal Suprem.