Atrapats sense sortida

La legis­lació espa­nyola de tècni­ques de repro­ducció assis­tida pro­hi­beix explícita­ment la con­trac­tació de mares de llo­guer, que és el que en ter­mes legals es coneix com "ges­tació per subro­gació". Per evi­tar aquesta pro­hi­bició legal -vigent a la majo­ria d'Estats d'Europa-, dese­nes de pare­lles gais i hete­ro­se­xu­als viat­gen cada any als EUA, on la llei d'alguns Estats per­met aquesta pràctica.

Un cop esco­llida la mare biològica i sig­nats els acords econòmics i de renúncia legal de la mare a la mater­ni­tat, s'ini­cia l'apli­cació de tècni­ques de repro­ducció assis­tida (amb donació d'òvul, d'esperma o de totes dues coses). Després del període de fecun­dació i del poste­rior infan­ta­ment, es du a terme el tràmit de fili­ació del nou­nat i dels nous pares en el regis­tre civil ame­ricà, on la mare biològica no consta enlloc. El procés hau­ria de cul­mi­nar, prèvia ins­cripció de pares i fills al con­so­lat, amb la tor­nada a l'Estat espa­nyol de la família al com­plet. Això, sem­pre que hi hagi mare.

Les ambai­xa­des con­ce­dei­xen el bene­fici del dubte de la mater­ni­tat biològica a les pare­lles de les­bi­a­nes o d'hete­ro­se­xu­als, ja que un mem­bre de la pare­lla podria haver engen­drat el nadó. Però, què passa quan els dos mem­bres de la pare­lla són homes, com és el cas que recent­ment ha sor­tit a la llum pública d'un matri­moni gai de valen­ci­ans? L'opció que les pare­lles homo­se­xu­als trien per esqui­var la llei és ins­criure al con­so­lat una dona ali­ena a la uni­tat fami­liar -una amiga, nor­mal­ment- com a mare biològica i així evi­tar les legis­la­ci­ons euro­pees -com és el cas de l'espa­nyola- que no adme­ten la con­trac­tació de mares de llo­guer.

Però el Juan i el José -així s'han vol­gut donar a conèixer- no volien "ama­gar-se" i es van ins­criure al con­so­lat espa­nyol de Los Ange­les amb els seus noms -els de debò-, jun­ta­ment amb els dels seus bes­sons. Les auto­ri­tats con­su­lars, però, van dene­gar la ins­cripció -i per tant la naci­o­na­li­tat espa­nyola- dels dos nadons "perquè no hi havia una mare", i van impe­dir així el retorn de tots, pares i fills, a València.

Visat ame­ricà
Han inten­tat que la bes­so­nada viatgés a l'Estat espa­nyol amb els papers de ciu­ta­da­nia ame­ri­cana, que és la que tenen actu­al­ment. Això, però, els podria supo­sar, un cop cadu­cat el visat de turista, l'inici dels tràmits de depor­tació. El visat de resi­dents per als bes­sons tam­poc sem­bla una opció fac­ti­ble, ja que la legis­lació espa­nyola només la pre­veu per a les per­so­nes "esta­bler­tes al país". La pare­lla i els bes­sons, de moment, s'espe­ren als Estats Units que s'acla­reixi l'embo­lic legal en què estan atra­pats.

Men­tres­tant, el José es pre­gunta per què, "si la legis­lació espa­nyola afirma que tot fill d'espa­nyols és espa­nyol, no ho són també els fills dels gais" i anun­cia la seva intenció de por­tar l'Estat espa­nyol davant del Tri­bu­nal d'Estras­burg perquè l'obli­gui a can­viar una llei "deci­monònica" i "obses­si­o­nada amb l'úter".

El pro­blema que viu aquesta pare­lla es podria repe­tir, ja que hi hau­ria cinc casos més de matri­mo­nis homo­se­xu­als de l'Estat espa­nyol que estan espe­rant fills per l'any vinent pel mètode del ven­tre de llo­guer. Aquest ser­vei pot cos­tar entre 70.000 i 90.000 euros. Un 25% de l'import és per a la mare, men­tre que la resta inclou les des­pe­ses d'inse­mi­nació, entre d'altres.