Passatgers resignats

Fins a dues hores van haver d'esperar alguns usuaris dels FGC a l'estació de Valldoreix per agafar un tren. Els més agosarats havien intentat agafar un dels combois que entre les 7 i les 9 del matí havien de circular d'acord amb els serveis mínims imposats pel Departament de Treball de la Generalitat. Tanmateix, cap d'aquests trens arribava. La indignació d'alguns usuaris que reclamaven els horaris del tren a aquella hora del matí no estava exempta de les dosis de sorpresa que provocava l'allau de persones aglomerades als afores i a les andanes de l'estació. Alguns d'aquests passatgers feien cap a Valldoreix després d'haver fet el mateix a l'estació de Sant Cugat, on la concentració de gent feia més insuportable l'espera. A les 9 del matí, i quan els passatgers anhelaven l'arribada del primer tren després de l'aturada parcial convocada dues hores abans, els serveis d'informació dels FGC alertaven pels altaveus que a causa de l'actuació dels piquets els trens circulaven fora de l'horari establert. Les queixes augmentaven entre els usuaris, que amb indignació molt continguda escenificaven els mateixos comportaments. Primer, mà a la butxaca per tornar a marcar, un cop més, el número de telèfon de la feina i advertir que l'espera podia anar a més. Segon, l'emissió d'algun exabrupte, i tercer, un enèsim cop d'ull al rellotge.

Vint-i-dos minuts més tard feia entrada el primer tren, rebut amb veus d'exclamació quan els passatgers s'adonaven que ja no hi cabia ni una agulla. L'espera s'allargava. Fins a tres combois calia deixar passar abans de trobar un forat on viatjar. Un cop dins, però, els comentaris dels passatgers, acostumats ja a les aturades,
jugaven a endevinar quina
havia estat la incidència de la vaga. Molts coincidien a dir
que aquesta no havia estat de les pitjors. Ara ja sí, de camí
cap a la feina.