Cada tarragoní ha invertit uns 46 euros en el sorteig de Nadal
Tarragona és la demarcació de Catalunya en què els seus habitants, de mitjana, es gasten menys diners en aquesta rifa
El 5 és la terminació en què en més ocasions ha acabat la grossa
Creuar els dits. Aquest és el gest que es repetirà entre moltes de les persones que han comprat números del sorteig de Nadal i que, durant l'esperada rifa de dimecres, faran honor a la dita “somiar és gratis”, tot confiant, això sí, que la sort els piqui l'ullet. Malgrat que s'haurà d'esperar fins dimarts a darrera hora quan tanquin les administracions per conèixer si els ciutadans han mantingut les seves dosis d'esperança en l'atzar, les previsions efectuades per Loteries i Apostes de l'Estat són més optimistes que l'any passat a la demarcació de Tarragona. Mentre que els veïns del Camp i l'Ebre es van gastar 40,05 euros en l'adquisició de bitllets el 2009, enguany la mitjana és de 6 euros més, ja que se situa entorn dels 46,78 euros per habitant. Aquest augment esquivaria els efectes de la crisi econòmica, mentre que no va ser així entre el 2008 i el 2009. De fet, l'any passat, la difícil conjuntura econòmica no va quedar esvaïda, tenint en compte que la inversió que va fer cada ciutadà va baixar 2 euros en comparació amb el 2008, que va ser de 42,35 euros.
Capgirar l'estadística
El que fins ara, malauradament, no ha canviat és que Tarragona no ha pogut trencar la ratxa de ser l'única demarcació de Catalunya que no ha estat beneficiada amb la grossa de Nadal. Potser aquest motiu, en part, origina que els tarragonins continuïn sent els que es rasquen menys la butxaca per adquirir paperetes del sorteig del dia 22. A l'altre extrem hi ha la demarcació de Lleida, en què l'esplèndida mitjana per persona és de 171,22 euros, seguida de Barcelona, amb 64,40 i, Girona, amb 49,23. Aquest ordre va ser exactament el mateix el 2009, quan la inversió per habitant a Tarragona va ser de 40,05 euros, seguida de prop per Girona, amb 42,41; Barcelona, amb 55,09, i 190,89 a Lleida.
Núria Latorre, la propietària de l'administració de loteria número 2 de Móra d'Ebre, coneguda popularment com La Cabreta Coixa, comenta que el ritme de vendes ha estat “més o menys similar al de l'any passat”. El que sí que ha notat, però, és que “els clients han esperat més a última hora per venir a comprar”. “L'activitat sobretot s'ha reactivitat en les dues darreres setmanes. També crec que, amb la crisi econòmica, la gent juga més a la desesperada i per necessitat; és a dir, pensant com acabar de pagar el cotxe o l'immoble”, explica. A banda, pel que fa a preferències numèriques, detalla que tenen molta sortida els bitllets de loteria acabats en 4: “La veritat és que desconec el motiu d'aquesta moda. Els clàssics sempre han estat el 13, el 15 i el 69. I, quan el mes de juliol ens va arribar la loteria, hi va haver un boom dels acabats en 10, en referència a l'any en què Espanya va guanyar el mundial de futbol”.