Els rebels vassalls de Sentmenat

Veïns del poble vallesà reivindiquen deixar de pagar al marquesat els censos medievals que encara graven –un 4% del valor de venda– finques, cases i pisos. Volen que el Parlament aboleixi l'últim privilegi de la noblesa, que denuncien en una festa

És una revolta pacífica con­tra els senyors. Ningú no ha esmo­lat ben bé les eines ni ha tret les falçs al car­rer. Però l'Agru­pació del Bon Record fa cinc anys que belluga papers per abo­lir els cen­sos que alguns veïns del muni­cipi encara han de pagar al mar­que­sat de Sent­me­nat quan venen una pro­pi­e­tat gra­vada. La por­ta­veu del col·lec­tiu, Gemma Fruitós, creu que «és una situ­ació anacrònica de vas­sa­llatge feu­dal», i argu­menta que l'abo­lició dels senyo­rius i els seus pri­vi­le­gis, apro­vada per les Corts esta­tals el 1837, hau­ria d'haver dero­gat tots els gravàmens i impos­tos.

La qüestió, asse­nyala un altre veí del poble, és que alguns nobles van moure cel i terra per defen­sar el seu patri­moni. I en el segle XX hi ha juris­prudència que ava­lava el dret de cobrar cen­sos. Amb plets, alguns lli­nat­ges van res­ta­blir el pri­vi­legi, com ara els mar­que­sos de Sent­me­nat. Però no són pas els únics. A Cata­lu­nya els cen­sos encara gra­ven, avui, fin­ques a Ter­rassa, Saba­dell, Cas­te­llar del Vallès, Polinyà, Moià o Bar­berà del Vallès –un altre dels mar­que­sats cata­lans d'antiga soca.

Fins i tot a la ciu­tat de Bar­ce­lona, recorda un expert jurídic, encara hi ha fin­ques que es van cons­truir en ter­renys on antics senyors havien con­ce­dit per­mi­sos per al con­reu d'hor­tes i vinyets, i estan gra­va­des amb cen­sos d'un 20% del seu valor.

La mateixa font, repre­sen­tant de la família Sag­nier de Sent­me­nat, explica que el cobra­ment de cen­sos data de molt abans del sis­tema feu­dal, perquè ja eren pre­vis­tos pel dret romà. Defensa que segles enrere molta gent va obte­nir ter­res de franc, per con­rear-les i, poste­ri­or­ment, cons­truir els seus habi­tat­ges, men­tre que la família dels Sent­me­nat només els dema­nava una part simbòlica de les colli­tes i el paga­ment d'un cens –l'ano­me­nat lluïsme, d'un 2%– cada cop que la par­cel·la era venuda. No calia pagar, però, quan la pro­pi­e­tat pas­sava de pares a fills de manera here­ditària.

Per con­tra, Fruitós sosté que els ante­ri­ors mar­que­sos de Sent­me­nat «mai van ser bons senyors», i que «van arri­bar a recla­mar la mei­tat de les colli­tes d'alguns page­sos en els segles XV i XVI».

Redi­mir els cen­sos

El por­ta­veu de la família asse­nyala també que una llei de l'any 1990 obliga a anar redi­mint –can­cel·lar jurídica­ment– tots els cen­sos vigents. Es va pre­veure, però, que cadas­cun dels antics ter­ra­ti­nents pogués nego­ciar una com­pen­sació, pel fet que dei­xa­rien de cobrar per unes ter­res seves que no havien arri­bat a ven­dre mai. En el cas dels Sent­me­nat, l'import de la redempció va que­dar fixat en dos lluïsmes –el 4% del valor de venda de cada pro­pi­e­tat–. Al llarg de les dues últi­mes dècades han anat redi­mint els cen­sos, però cal­cula que encara els res­ten unes 150 fin­ques pen­dents.

Preu de venda o cadas­tre?

Un altre dels mem­bres de l'agru­pació contrària al paga­ment de cen­sos, el regi­dor muni­ci­pal Joan Caso­liva, defensa que el paga­ment del tri­but, en qual­se­vol cas, s'hau­ria de fer sobre el valor cadas­tral de cada pro­pi­e­tat, molt infe­rior al preu de venda, tot i que els muni­ci­pis l'han apu­jat en els dar­rers temps per incre­men­tar la recap­tació d'impos­tos com ara l'IBI.

L'ús d'una referència o una altra té un impacte dife­rent en la but­xaca de qui ven. Per exem­ple, Fruitós va haver de pagar sobre el valor de venda del seu pis, ja que anys enrere el pro­mo­tor dels habi­tat­ges no havia redi­mit el cens sobre el valor del solar. Caso­liva relata el cas d'una altra veïna del poble a qui la família Sag­nier de Sent­me­nat va recla­mar 85.000 euros després que cons­truís una nau indus­trial. Si hagués pagat abans en funció del valor cadas­tral del solar, s'hau­ria estal­viat un bon pes­sic.

Queixa al Síndic

El col·lec­tiu fa temps que va reme­tre a dipu­tats del Par­la­ment diver­sos infor­mes i estu­dis històrics perquè s'avalués l'abo­lició dels cen­sos. Caso­liva revela que la qüestió s'ha enca­llat en una comissió jurídica al Depar­ta­ment de Justícia, ja que s'hau­rien d'intro­duir «diver­ses modi­fi­ca­ci­ons en el lli­bre cinquè del Codi Civil de Cata­lu­nya». També han dei­xat la demanda a les mans del Síndic de Greu­ges, que la va tro­bar interes­sant. Però «pren­dre drets és molt fei­xuc», con­clou el regi­dor.

El repre­sen­tant de la família dels mar­que­sos jus­ti­fica que en molts indrets hi ha fin­ques gra­va­des amb cen­sos, tot i que «molts hereus no se'n pre­o­cu­pen i ales­ho­res pres­cri­uen». Els nobles sent­me­na­tencs, però, n'estan ben al cas. Per exem­ple, l'Ajun­ta­ment va tri­gar anys a acon­se­guir la cessió gratuïta del cas­tell del lli­natge, aban­do­nat i ara en fase de reha­bi­li­tació. El marquès va obte­nir, a canvi, permís per fer pisos al vol­tant. Les mone­des d'or ja són història.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.