El suport dels rectors i de les parròquies

El diaca és un element clau per reforçar el teixit pastoral a les diòcesis. A Girona hi ha sis diaques, i la mitjana d'edat és de 60 anys. Els diaques no són sacerdots, perquè no reben el sacerdoci ministerial, però són ordenats per imposició de les mans del bisbe. Amb tot, pertanyen a l'odre sagrat. La part més rellevant de les seves funcions, i arrela amb la dinamització de les parròquies, és en l'assistència i ajuda dels bisbes i col·laborar amb el presbiteri diocesà. Serveixen l'altar, poden proclamar l'evangeli i ajuden els preveres –mossèns i capellans– en les funcions que se'ls ha encomanat. Un element important és que poden servir l'altar, administrar els sagraments del baptisme i el matrimoni, repartir l'eucaristia, presidir funerals i, per encàrrec del bisbe, poden administrar parròquies i altres serveis. Després del Concili Vaticà II, es va restaurar la pràctica de permetre al diaconat permanent a homes casats. Qui és ordenat diaca sent solter, però, es compromet al celibat permanent. Un diaca casat que ha perdut la seva esposa no pot tornar a contraure matrimoni, però sí que pot aspirar a ser prevere. El primer diaca va ser Sant Esteve.