Clam a Foment perquè desencalli el quart cinturó
La Generalitat i els alcaldes de Terrassa i Sabadell escenifiquen el consens perquè Foment faci en tres anys la tramitació d'aquest tram
Deixen per a més endavant el traçat fins a Granollers
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, i els alcaldes de Terrassa i Sabadell, els socialistes Jordi Ballart i Juan Carlos Sánchez, van escenificar ahir el que van anomenar “consens del territori” per exigir al Ministeri de Foment que prioritzi la tramitació de l'estudi informatiu, la declaració d'impacte ambiental i el projecte constructiu del tram entre les cocapitals del Vallès Occidental. D'aquesta manera volen evitar, segons paraules de Vila, que l'Estat pugui refugiar-se en la manca de consens per congelar el projecte, després que el Ministeri de Medi Ambient arxivés a principis d'any l'expedient d'avaluació ambiental del tram entre Terrassa i Granollers iniciat el 2003 perquè havia caducat dues vegades. Un aspecte que no es va saber fins que la plataforma Campanya Contra el Quart Cinturó (CCQC) va presentar una denúncia per prevaricació contra el ministeri.
Acompanyats d'altres alcaldes i de representants de la Cecot, volen que es prioritzi aquest tram inferior als 10 quilòmetres fins a la carretera B-124, cap a Castellar del Vallès, independentment de la tramitació de la resta del traçat cap a Granollers que accepten deixar per a més endavant. L'argument és millorar la mobilitat d'un àmbit on viuen més de 500.000 persones i que té algunes vies col·lapsades (C-58, N-150 o B-124). I és que la caducitat de l'expedient i la necessitat d'iniciar de nou tots els tràmits dels més de 30 quilòmetres entre el Vallès Occidental i l'Oriental situa la infraestructura, concebuda als anys seixanta, amb un nou retard de deu anys. I més tenint en compte que en el pressupost de l'Estat només hi ha una partida de 5.000 euros per al tram entre Terrassa i Granollers. Vila va assegurar que té el compromís de la ministra Ana Pastor d'“engegar els treballs per fer possible l'estudi” durant el 2014. I la intenció és facilitar-los la feina presentant una proposta que incorpora totes les al·legacions que ja van presentar des dels ajuntaments de Terrassa, Sabadell i altres municipis quan es va sotmetre a informació pública l'estudi ara caducat. Inclouen millores en les connexions amb Matadepera o Castellar i la preservació d'espais forestals. Des d'ERC defensaven ahir que es redefineixi el projecte perquè sigui menys agressiu.
El cert és que des del 2010, i coincidint amb la posada en funcionament de dos trams (Abrera-Olesa i Viladecavalls-Terrassa), sembla que el govern espanyol ha decidit no prioritzar més l'autovia, també anomenada B-40 o ronda del Vallès. I això explica que el tram al mig dels dos en funcionament, el que uneix Olesa i Viladecavalls, de 6,5 quilòmetres, estigui aturat a mig fer i sense partida en els comptes del 2014. Aquest és l'altre punt que volen desencallar fent una visita en delegació al ministeri (encara sense data), ja que “no ens agrada la previsió de seguir l'obra el 2016 i haurem de treballar durant el 2014 per fer que s'anticipin”, va admetre Vila.
Abertis, disposada a pagar la construcció de l'A-27
La concessionària d'autopistes Abertis està disposada a aportar 140 milions per desencallar les obres de l'autovia A-27 i enllestir, en un parell d'anys, la connexió per via ràpida entre Tarragona i Montblanc. El director general d'Abertis, Josep Lluís Giménez, ho anunciava la setmana passada i, a diferència del que postulava a l'estiu, l'empresa renunciaria ara a convertir l'A-27 en una via de peatge a canvi d'allargar un any la concessió de les autopistes AP-7 i AP-2, que s'acaben el 2019 i el 2020, respectivament. La patronal tarragonina CEPTA, que ha capitanejat la reivindicació de la via, valora positivament l'anunci tot i advertir que cal negociar les condicions. Des de Foment, però, la ministra Anna Pastor va ser taxativa a l'octubre quan va dir que no es pagarà l'A-27 amb peatges o ampliacions de concessions.
