Societat

XAVIER MELGAREJO,

PSICÒLEG I DOCTOR EN PEDAGOGIA

“A Finlàndia tots volen ser mestres”

“Els alumnes també surten amb valors ètics i socials molt elevats”

“Aquí, durant molts anys, l'educació no s'ha considerat un valor prioritari, ni s'ha invertit prou en la formació dels mestres”

Xavier Melgarejo (Barcelona, 1963) és psicòleg, doctor en pedagogia i expert en organització escolar. Coneix molt bé l'escola dels països nòrdics, en especial la de Finlàndia. Sobre la formació del professorat en aquest país versa la seva tesi doctoral. Xavier Melgarejo acaba de publicar el llibre Gracias, Finlandia (Plataforma Actual).

Xavier Melgarejo, una persona acostumada a lluitar contra l'adversitat, ha estudiat a fons el sistema escolar finlandès. En aquesta entrevista explica la clau de l'èxit d'aquest país.

L'escola finlandesa és tan bona com diuen?
És espectacular. De cada promoció d'alumnes, la meitat tenen nivells excel·lents. A més, el sistema té resultats homogenis i això dóna confiança a les famílies, perquè saben que vagin on vagin els seus fills tindran una educació de qualitat.
Hi surten molt bé, en els informes.
Sí: en llengua, matemàtiques i ciències. Però, a més, els alumnes surten amb valors ètics i socials molt elevats. No hem de mirar cap a Finlàndia només pels seus resultats escolars.
On rau el secret?
Primer de tot van estar discutint entre tots, polítics, pares, mestres, universitats, premsa, etcètera, quina escola volien i per fer què.
Què van decidir?
Que l'escola havia de formar ciutadans actius, ètics i amb una gran capacitat en llengües per ser líders en una societat global.
I després?
Després el Parlament va fer la llei.
I ja està?
Llavors va arribar el desenvolupament d'aquest model, que a Finlàndia pivota sobre escoles de titularitat municipal.
Ah, les escoles són públiques?
Públiques, però no com aquí. L'Ajuntament contracta el director, que després contracta els mestres d'acord amb les expectatives que el municipi ha posat en el centre. Si una escola tanca, els mestres han de buscar feina.
Quin perfil tenen els mestres?
Són excel·lents. Els finlandesos creuen molt en la formació. Valoren molt l'esforç i les aportacions que es fan a la societat. Finlàndia és el país més descentralitzat del món. L'Estat té un pes molt petit en el currículum escolar. Per tant, els professors han de ser persones molt capaces, per organitzar-lo.
Qui s'interessa per ser mestre?
A Finlàndia creuen molt en l'educació. Tothom vol ser mestre. Per cada plaça de formació hi ha deu aspirants. A Finlàndia, ser mestre és el més gran honor que hi ha.
No com aquí.
Perquè aquí, durant molts anys, l'educació no s'ha considerat un valor prioritari, ni s'ha invertit prou en la formació dels mestres. Això s'ha de capgirar.
Els nostres resultats són tan dolents com es proclama?
Haurien de ser millors, però el problema escolar és un altre.
Quin?
Tots els alumnes que desapareixen de les aules i que queden condemnats a un atur crònic per falta de formació. Això ve de lluny.
Què vol dir?
Espanya és el país de tot l'OCDE que té més adults amb baixa formació. I Catalunya, igual. O fem alguna intervenció en el sistema educatiu per remoure tot això i que els joves millorin la seva formació o difícilment trobaran mai una feina digna.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.