L'abocador del mar

“Imagini com quedaria una plaça de qualsevol poble o ciutat després que, durant la nit, s'hi hagués fet una revetlla o un botellón multitudinari. Doncs aquesta mateixa imatge es pot trobar en diferents punts del fons marí que ens envolta, però amb la diferència que, a més de mil metres de profunditat, al matí no passa la brigada a netejar-ho.” Gràfic i contundent, Miquel Canals, catedràtic al departament de geociències marines de la Facultat de Geologia de la UB, exposa d'aquesta manera el panorama desolador dels fons marins europeus, que han estat objecte d'un estudi internacional a gran escala publicat a la revista Plos One.

La conclusió principal del treball és que la brossa es troba escampada per tot arreu i a qualsevol fondària. “Fins i tot a les aigües més profundes, que visitàvem per primera vegada, les nostres escombraries havien arribat abans que nosaltres”, remarquen els autors.

En cadascun dels centenars de mostrejos duts a terme pels investigadors, entre els quals també hi ha membres de l'Institut de Ciències del Mar del CSIC, s'han detectat deixalles, fins i tot a la dorsal mesoatlàntica, la serralada que divideix l'oceà de nord a sud i que és a 2.000 quilòmetres de la costa.

La situació a la Mediterrània és greu, no tant per ser un mar tancat com per la gran activitat i densitat de població que ha tingut durant segles. “En alguns punts hem extret més brossa que biomassa”, apunta Joan B. Company, investigador de l'ICM

Tot i que en els casos més complicats es van utilitzar vehicles dirigits remotament, la majoria dels mostrejos es van fer arrossegant una xarxa fina pel fons marí que recollia el que trobava al seu pas. Els investigadors després separaven la biomassa de les escombraries i les classificaven segons el tipus. La gran majoria, un 41%, eren plàstics, però també tenien molta importància els aparells de pesca (34%). Vidre, metall, fusta, roba i materials sense identificar completen les captures, que inclouen objectes tan sorprenents com un lavabo de ceràmica complet i la caixa del bot salvavides d'un F-15.

Una de les zones més estudiades (i també força afectada) és el canyó de Blanes, que arrenca a 4 quilòmetres de la costa i acaba 130 mar endins, connectant la plataforma continental amb els fons abissals. Aquestes valls submarines actuen com a embut per traslladar les restes procedents del continent –bona part arriba de la costa, per rius o col·lectors– fins a zones més fondes. També es van estudiar espais al sud-oest d'Eivissa i entre les Balears i Sardenya (veure gràfic).

Una de les descobertes interessants de la investigació són els dipòsits al fons marí d'escòria, els residus del carbó cremat que els vaixells de vapor llançaven per la borda a partir del segle XVIII. “Sabíem que n'hi havia, però ara hem vist una gran acumulació sota les principals rutes modernes de navegació, fet que indica que no han canviat en dos segles”, sosté Eva Ramírez Llodra, investigadora de l'ICM.

En tot cas, mentre que l'escòria no s'ha demostrat que resulti nociva, sí que ho són, i molt, els omnipresents plàstics. Aus, cetacis i tortugues moren asfixiades o per inanició en empassar-se trossos que confonen amb peixos, i no hi ha estudis sobre els efectes dels que, ja molt descompostos, són ingerits per petits crustacis. Els investigadors, doncs, reclamen estudis amb més continuïtat i cobertura geogràfica sobre les deixalles i els seus efectes.