Societat

L'espurna que esperava el misto

empipada · La reacció per l'enderroc de Can Vies és fruit d'un descontentament general que transcendeix Sants xarxa · L'extensió de les protestes s'explica per les relacions més estretes entre moviments socials de caràcter i barri divers i pel ‘boom' de la gestió cívica

La reclamacióde la
gestió ciutadana dels equipaments a Barcelona es troba ara en ple auge

Per què el desa­llot­ja­ment d'un edi­fici ocu­pat com Can Vies ha tin­gut el ressò i l'impacte que ha tin­gut? Per què ha pro­vo­cat una reacció en cadena començant per Sants i con­ti­nu­ant per altres bar­ris de Bar­ce­lona i altres ciu­tats cata­la­nes? Segu­ra­ment perquè Can Vies no és només un edi­fici ocu­pat que ha estat desa­llot­jat. O és bas­tant més que això, que un esten­dard del movi­ment ocupa. Ins­tal·lat en un edi­fici pro­pi­e­tat de TMB (Trans­ports Metro­po­li­tans de Bar­ce­lona), Can Vies era un cen­tre social auto­ges­ti­o­nat de 17 anys d'història, amb pro­gra­mació d'acti­vi­tats i un arre­la­ment a Sants que es traduïa en una pla­ta­forma d'enti­tats que li donava suport.

Sants té una llarga tra­dició de movi­ments soci­als i d'ocu­pació, però Can Vies havia esde­vin­gut un refe­rent per a experiències d'auto­gestió, com és el cas de Can Batlló, al barri de la Bor­deta, dins el dis­tricte de Sants. De per­so­nes vivint-hi n'hi havia poques, i, en canvi, tenien més importància les acti­vi­tats que hi feien, unes acti­vi­tats que, sobre­tot en cap de set­mana, havien gene­rat les quei­xes per molèsties dels veïns més pro­pers.

La crisi econòmica i els pro­ble­mes d'habi­tatge han fet que les acci­ons de pro­testa con­tra la falta de casa (movi­ments per l'habi­tatge digne, d'afec­tats per la hipo­teca...) hagin aga­fat més volada i s'hagin orga­nit­zat davant de pro­ble­mes con­crets, des­fent-se d'un cert ide­a­lisme. Això no treu que la imat­ge­ria de Can Vies tin­gui un pòsit ocupa, per bé que la per­cepció de l'ocu­pació ha can­viat els últims anys, empesa pels abu­sos immo­bi­li­a­ris.

“Ara Can Vies no es pot defi­nir com a movi­ment ocupa, va molt més enllà”, expli­quen des del col·lec­tiu de Can Vies. “L'Ajun­ta­ment s'ha equi­vo­cat perquè aquest no era un cas com qual­se­vol altre, Can Vies té unes xar­xes de suport molt àmplies, no és un con­flicte urbanístic d'un barri”, afe­gei­xen. “No hi havia un desa­llot­ja­ment així des de l'antic cinema.” Això es va pro­duir el 1996 i, tot i que va ser d'una virulència al car­rer molt forta, no es va escam­par a d'altres bar­ris ni a fora de Bar­ce­lona. No va tenir aquesta enver­ga­dura, també per un altre motiu que diver­sos repre­sen­tants de movi­ments ciu­ta­dans apun­ten: les xar­xes soci­als. En aque­lla època l'única manera de con­vo­car era el telèfon fix.

Això ens porta a una altra par­ti­cu­la­ri­tat de Can Vies (i del que s'ha bate­jat a les xar­xes soci­als com “#Efec­te­Can­Vies”): els suports no es limi­ten al barri o al dis­tricte de Sants. Més enllà de la dimensió real de la mobi­lit­zació anun­ci­ada per ahir i escam­pada pre­ci­sa­ment per les xar­xes soci­als, molts bar­ris de la ciu­tat con­vo­ca­ven pro­tes­tes de suport (Clot, Poble­nou, Gràcia, Sant Andreu, Nou Bar­ris, Eixam­ple, Sarrià, Gui­nardó, Poble-sec...). Però no és només això, sinó que els movi­ments de veïns i soci­als han pas­sat a actuar en xarxa, a comu­ni­car-se i fer-se cos­tat. Pot dir-se Pla­ta­forma d'Afec­tats per la Hipo­teca (PAH), Mul­ti­re­ferèndum, asso­ci­ació de veïns de la Bar­ce­lo­neta, Nou Bar­ris Cabre­jada, Ate­neu l'Har­mo­nia o Can Batlló, però molts d'ells estan rela­ci­o­nats i s'estan tro­bant: alguna cosa es belluga, al mateix temps, en diver­sos bar­ris de Bar­ce­lona, que fins fa uns pocs anys actu­a­ven de forma iso­lada. Segons expli­quen alguns acti­vis­tes, es torna a una situ­ació simi­lar al que pas­sava a prin­ci­pis dels anys 90 i que, després, en època de vaques gras­ses, les pràcti­ques cli­en­te­lis­tes van desac­ti­var.

Un bon exem­ple d'aquesta xarxa es va pro­duir dis­sabte pas­sat, en l'intent d'ocu­pació del local de la Fabra i Coats, a Sant Andreu, on hi ha un casal de barri que pre­veia ges­ti­o­nar l'Har­mo­nia, una fede­ració d'enti­tats de Sant Andreu. L'intent no fruc­ti­fi­cat d'ocu­par el casal es va con­ver­tir en una demos­tració de força de les enti­tats de suport a l'Har­mo­nia, on hi havia gent d'altres zones de la ciu­tat.

Can Vies i l'Har­mo­nia no són, ni de lluny, el mateix, però es defen­sen: “Donem suport a Can Vies, com donem suport a qual­se­vol que pre­ten­gui fer una gestió cívica des­vin­cu­lada del bene­fici pri­vat”, comenta Fer­ran Ver­da­guer, mem­bre de l'Har­mo­nia. “A Can Vies s'hi bar­re­gen mol­tes coses –pre­cisa– però estem al cos­tat d'aquest espai d'asso­ci­a­ci­o­nisme obert i trans­ver­sal , com estem al cos­tat de l'Ate­neu de Nou Bar­ris o del Pou de la Figuera.” La Pla­ta­forma de Gestió Ciu­ta­dana de Bar­ce­lona, que aglu­tina les enti­tats que tre­ba­llen en aquesta línia i que nego­cien amb l'Ajun­ta­ment per donar-hi un impuls, és el marc on s'han tro­bat. “I aquí s'han anat tei­xint com­pli­ci­tats; encara que hi hagi diferències d'espai o de loca­lit­zació, pel que fa a con­cepte hi ha molts paral·lelis­mes”, apunta Ver­da­guer.

Des de la cam­pa­nya Nou Bar­ris Cabre­jada, mirall d'aquest tre­ball en xarxa al dis­tricte més des­a­fa­vo­rit de Bar­ce­lona, no dub­ten a iden­ti­fi­car Can Vies com un dels “espais col·lec­tius de cons­trucció comu­nitària”. Un espai, expli­quen, que es vol defen­sar con­tra “la marca Bar­ce­lona”, que per ells és “la Bar­ce­lona de postal, només pen­sada per al turisme”. “Per això Can Vies remou tota la gent invo­lu­crada en pro­jec­tes col·lec­tius.” Temes com “el dret a la ciu­tat” o “la gestió cívica” es tro­ben ara en ple auge. “La gent està espe­rant un gest de l'Ajun­ta­ment, que enten­gui el sen­tit de l'auto­gestió de l'espai”, comenta un mem­bre de Can Vies.

A través d'un comu­ni­cat, la cam­pa­nya Nou Bar­ris Cabre­jada va mos­trar ahir el “rebuig total al desa­llot­ja­ment i ender­roc de Can Vies” i va recor­dar a l'alcalde Xavier Trias que “no té l'exclu­si­vi­tat de la gestió d'allò públic”. A més, con­si­de­ren que l'Ajun­ta­ment no té “volun­tat real de diàleg” amb el “tei­xit asso­ci­a­tiu”. En aquesta línia, no deixa de ser sig­ni­fi­ca­tiu que ahir la FAVB (Fede­ració d'Asso­ci­a­ci­ons de Veïns de Bar­ce­lona) reclamés “ges­tos creïbles” a les admi­nis­tra­ci­ons públi­ques per “recon­duir la situ­ació”. “Cal reti­rar els des­ple­ga­ments poli­ci­als mas­sius que gene­ren ten­si­ons als bar­ris, cal mirar de reo­brir la inter­lo­cució amb el col·lec­tiu de Can Vies”, dema­na­ven en un comu­ni­cat. A banda, la FAVB va recal­car el seu suport a les pro­tes­tes que s'esta­ven con­vo­cant en diver­sos bar­ris, bo i ins­tant a “par­ti­ci­par-hi de forma deter­mi­nada però en tot moment res­pon­sa­ble, per tal de con­ci­tar l'adhesió del veïnatge”.

Un altre movi­ment de base, com és el Procés Cons­ti­tu­ent, va expres­sar la seva soli­da­ri­tat amb Can Vies. I va acu­sar l'Ajun­ta­ment de tenir, en rea­li­tat, com a únic objec­tiu, “posar fi a un espai auto­ges­ti­o­nat que té un arre­la­ment molt fort”. Ben al con­trari, ahir l'alcalde de Bar­ce­lona, Xavier Trias, va recor­dar que la ciu­tat té a hores d'ara “40 espais de gestió cívica” i que “aviat” en tindrà “deu més”.

A tot això, cal sumar-hi ha una raó final: Can Vies s'ha escam­pat tant perquè no estem par­lant només de Can Vies. “Hi ha una capa de la població que n'està fins al cap­da­munt de tot, que té sim­pa­tia i se suma a qual­se­vol pro­testa social; si no, no s'expli­quen certs suports i sim­pa­ties”, adme­ten des del mateix col·lec­tiu de Can Vies. “S'estan acu­mu­lant mol­tes coses, ve d'un procés de tres anys en què han pas­sat mol­tes coses a Bar­ce­lona”, des del desa­llot­ja­ment de la plaça Cata­lu­nya (del movi­ment del 15-M) fins a la càrrega dels Mos­sos al final de la vaga gene­ral del 14-N, el 2012, en què Ester Quin­tana va per­dre un ull. En la mateixa línia, ahir la FAVB va adver­tir a l'Ajun­ta­ment que s'equi­vo­ca­rien si lle­gien aquests fets “super­fi­ci­al­ment”: “El mapa d'aques­tes mani­fes­ta­ci­ons s'assem­bla massa a la geo­gra­fia de les desi­gual­tats que estan tren­cant Bar­ce­lona.”

Per ara les pro­tes­tes al car­rer
les ha capi­ta­lit­zat política­ment la CUP. Ahir els seus comp­tes de Twit­ter bullien anun­ci­ant les dife­rents con­vo­catòries. ICV–EUiA ho ha inten­tat més tímida­ment, per bé que ha cri­ti­cat la gestió de Trias i dos dels seus regi­dors a l'Ajun­ta­ment (Ricard Gomà i Janet Sanz) eren pre­sent a la con­cen­tració de dis­sabte per l'Har­mo­nia.

La violència i les des­tros­ses pro­vo­ca­des per part dels mani­fes­tants en aquests dies d'alda­rulls a Bar­ce­lona per Can Vies han gene­rat el dis­tan­ci­a­ment d'alguns grups. En decla­ra­ci­ons a Cata­lu­nya Ràdio, ahir Josep Xar­les, del Cen­tre Social de Sants, ho lamen­tava: “Sem­pre els hi havíem dit que si s'aca­bava no havia d'aca­bar d'aquesta manera, volen demos­trar la seva força i és una mala situ­ació, perquè aquí al barri eren bas­tant apre­ci­ats.” Altres col·lec­tius de suport han con­dem­nat “qual­se­vol violència”, alguns posant el focus en la repressió poli­cial. La violència i la repressió poli­cial pot ser una espi­ral i una arma de doble fil que des­pres­tigiï les rei­vin­di­ca­ci­ons, i que faci obli­dar
el deto­nant de tot ple­gat: davant d'una sentència judi­cial ferma, Ajun­ta­ment i Can Vies van tren­car les nego­ci­a­ci­ons per tro­bar una sor­tida la set­mana pas­sada. Les dues parts es dema­na­ven unes con­di­ci­ons –aban­do­nar l'edi­fici, uns, i sus­pen­dre inde­fi­ni­da­ment el desa­llot­ja­ment, els altres– que ningú estava dis­po­sat a com­plir. Tot feia pen­sar en aquesta encesa que s'ha produït. Caldrà veure, ara, si hi posen ben­zina o aigua.

La FAVB demana diàleg
La Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) va reclamar ahir la reobertura del diàleg entre l'Ajuntament i el col·lectiu de Can Vies. Va donar suport a les protestes, demanant que es fessin de “manera responsable” per propiciar la complicitat dels veïns. El Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i el Consell de la Joventut de Barcelona, plataformes del moviment associatiu juvenil, també van posar-se al costat de Can Vies i van reclamar diàleg.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia