Un adéu a contracor

Jordi Portabella plega. Acompanyat pel president d'ERC, Oriol Junqueras, i emparat pels que han estat alguns dels seus més irreductibles col·laboradors, el durant quatre cops candidat del partit a l'alcaldia de Barcelona va anunciar ahir la seva decisió de no aspirar a repetir en el càrrec. El seu, però, és un adéu a desgrat. I és que l'anhel de Portabella no era, molt probablement, marxar. Però, també molt probablement, s'ha vist empès a fer-ho. La necessitat de renovar el cap de llista en un moment en què les perspectives electorals d'ERC a la capital són majúscules, és un dels arguments amb els quals es justifica la decisió. Fins a final de mandat, però, l'encara president del grup municipal continuarà exercint com a tal.

En la seva compareixença d'ahir amb Junqueras a la seu nacional, Portabella va explicar que ara fa dos anys va començar a elucubrar sobre la seva eventual renúncia. El detonant, segons va relatar ell mateix, va ser el procés de substitució de lideratges que el partit estava duent a terme aleshores. Després de quinze anys encapçalant el projecte d'ERC a la capital, potser també havia arribat el torn de fer un traspàs de poders equiparable, va ser la reflexió, compartida, que es va plantejar. De fet, en els últims mesos s'havien disparat els rumors a escala política local que vaticinaven un relleu més o menys traumàtic de Portabella. Unes càbales que es van accentuar a partir del moment que la federació barcelonina d'ERC va expressar la voluntat d'escollir el seu alcaldable a través d'unes primàries, on fins a l'últim minut de joc –és a dir, ahir– l'interessat no ha volgut confirmar si s'hi presentava o no. Serà que no. Portabella, però, va voler negar rotundament que la seva retirada hagi estat imposada per la direcció nacional. “A mi ningú m'ha dit que em presenti o no em presenti”, va asseverar. Una tesi que va ser avalada pel mateix Junqueras. “No és feina del president d'ERC prendre posició sobre qui ha de ser el candidat a unes municipals”, va dir.

Arribats en aquest punt, Portabella va assegurar que les últimes enquestes o el resultat de les eleccions europees, en què els republicans van guanyar a Barcelona, són l'altre argument de pes per acceptar el relleu. “Cal cedir pas a un nou equip que ha de plantejar com assolir la victòria”, va indicar. Alhora, però, també va admetre que li fa una certa “ràbia” deixar de ser candidat en un moment en què, precisament, ERC està en més predisposició que mai de vèncer a Barcelona. “No ho deixo perquè estigui cansat o no em vegi amb forces”, va reblar per certificar, per si algú en tenia el més mínim dubte, que, efectivament, el seu és un adéu a contracor. Sobre el que farà a partir d'ara, la seva resposta va ser “fer el mateix que fa tanta altra gent, buscar feina”, tot i que també va recalcar que està “a disposició del partit pel que calgui”. Junqueras va ser molt més explícit quan va afegir que Portabella, igual que altres càrrecs d'ERC en una situació similar, “són gent que tenen molt recorregut i tindran oportunitats, segur”.

El nom del seu substitut sortirà d'unes eleccions primàries entre militants i simpatitzants que se celebraran l'11 de juliol, i a les quals es presenten, per ara, Alfred Bosch i Oriol Amorós. Arran de les especulacions sobre les preferències de la cúpula pel primer, Junqueras promet neutralitat. “La meva obligació serà entendre'm amb el guanyador”, va ser la seva reflexió. Portabella va evitar, explícitament, decantar-se també per cap de tots dos. Però se li va entendre tot quan, entre un aspirant que és diputat a Madrid (Bosch) i un altre que ha estat president de la federació de Barcelona (Amorós), l'encara president del grup va recalcar, i més d'una vegada, la necessitat que “qui sigui candidat conegui bé Barcelona”.