Una papallona imprevista
Una família francesa es troba cara a cara amb un llop al vessant nord del Puigmal. Se'ls va està mirant de molt a prop durant gairebé mig minut, i després va desaparèixer.
La presència del llop al Ripollès està documentada. El 2012, segons dades del Departament d'Agricultura de la Generalitat, va ser l'única comarca catalana on se'n va trobar el rastre. Concretament, als termes de Setcases i Vilallonga de Ter, a la Vall de Camprodon, i Queralbs, a la Vall de Ribes.
Al febrer passat, el fotògraf de Queralbs Ferran Jordà en va poder captar un exemplar a la zona de les gorgues del Freser, dins d'aquest terme municipal, durant una sortida per fotografiar fauna de muntanya. Se'l va trobar de sobte, a una distància prou propera per identificar-lo nítidament com a llop. I així ho va recollir en una imatge que van publicar molts mitjans.
Era l'últim testimoni gràfic que es tenia d'aquesta zona fins que, el cap de setmana passat, va aparèixer la fotografia més clara, directa i propera d'un llop al vessant nord del Puigmal, el cim que parteix els termes de Queralbs i Er, aquest últim al vessant de l'Alta Cerdanya francesa.
La va fer el francès Jean-Charles Grange, el 24 de juliol passat. Hi era d'excursió amb la seva dona i els seus dos fills de 10 i 13 anys. Grange és membre de l'Associació Rossellonesa d'Entomologia (estudi dels insectes), i entre els motius que l'havien portat al Puigmal hi havia una de les seves grans passions: l'observació de papallones.
Com a membre de l'associació col·labora en l'elaboració i actualització de l'inventari d'espècies locals, i aquell dia era al parc amb l'autorització de l'Oficina Nacional de Boscos (ONF). És una zona poc freqüentada, i m'interessa particularment pel seu ecosistema, explicava Grange, aquest dilluns, al diari L'indépendent.
Després de passar el dia a la part més alta de la muntanya, als volts de 2/4 de 9 del vespre s'acostaven a l'estació des d'on passarien la nit per observar les espècies nocturnes.
I va ser en aquell moment, poc abans d'arribar-hi, que es van trobar amb un llop solitari a una vintena de metres. Grange explica el moment així: Vaig dir als nens que no es moguessin. La meva dona tenia la càmera al voltant del coll, per sort amb un bon objectiu 24-600. Va fer un foto, però com que estava una mica petrificada li vaig agafar la màquina i en vaig fer d'altres.
El llop estava amagat entre dos pins i ens va estar mirant durant 20 o 30 segons. Després va desaparèixer. L'última foto de la sèrie la que il·lustra aquesta notícia és la que ell li va tirar amb el teleobjectiu quan l'animal ja s'havia desplaçat uns metres i es va girar de nou per mirar-los.
Grange explicava que en cap moment va sentir por i que la trobada amb el llop ens quedarà gravada a tots per sempre. Va ser un moment meravellós, excepcional, una trobada sobtada, intensa, d'una gran emoció.
Tot i que l'episodi va passar ja fa més de 15 dies, l'entomòleg no el va revelar fins a la setmana passada, conscient, explicava, de l'alarma que la presència del llop provoca en determinats col·lectius. El discurs antiós i antillop el trobo retrògrad, deia a L'indépenndent. Si hi haguessin persones com elles a l'Àfrica, ja no quedarien animals salvatges en aquest continent.
El fet que dues setmanes després de la trobada no constés cap incident amb el llop i no se'n sabés res més acredita el que he dit, sentenciava.
