Unicef proposa una prestació antipobresa
El comitè català de l'ens de l'ONU s'implica en l'exclusió a Catalunya i demana una prestació de 100 euros mensuals per fill per a les famílies sota el llindar de la pobresa
Es milloraria el benestar infantil en un 20%
Un de cada tres nens viu en la pobresa o exclusió social a Catalunya. Dades tan alarmants serveixen de punt de partida perquè Unicef Comitè Catalunya s'impliqui en la lluita contra la pobresa a casa nostra. La proposta de l'ens de Nacions Unides per a Catalunya, i que fa arribar a les administracions, consisteix en una prestació de 100 euros mensuals per fill a càrrec, fins als 17 anys, per a totes les famílies del país que estiguin per sota el llindar de la pobresa (famílies de quatre membres que ingressin menys de 1.650 euros al mes).
L'estudi Mesures contra la pobresa infantil a Catalunya, presentat ahir, destaca que si l'import s'apliqués als 400.000 infants catalans en situació vulnerable la taxa de pobresa es reduiria del 33 al 20%. Reforçar les polítiques familiars en vigor és el principal objectiu d'Unicef a Catalunya. L'entitat de l'ONU, tradicionalment abocada a la lluita contra la pobresa en països subdesenvolupats, es veu obligada a afegir-se als col·lectius i entitats que reclamen canvis en el model de retallades i en l'atenció als infants. La proposta enllaça amb la iniciativa que va fer la Taula del Tercer Sector al juliol en aquesta mateixa línia.
Aquest canvi de rumb ve donat per l'informe que també va presentar ahir Unicef a escala internacional. El text constata el gran nombre de nens immersos en la pobresa des de l'inici de la crisi als països rics. En total, 2,6 milions de d'infants han fet incrementar el nombre global a 76,5 milions al món desenvolupat.
L'emergència de la situació coincideix amb la comprovació que posar la recessió d'excusa no serveix. Si en 23 dels 41 països benestants la pobresa infantil ha augmentat des del 2008, en 18 s'ha aconseguit reduir. En llocs com ara Austràlia, el Regne Unit i Xile s'ha aconseguit abaixar un 30% la taxa en qüestió, tot integrant la protecció de les llars amb fills com a estratègia per a la recuperació econòmica.
En el cas català i espanyol, l'organització pels drets dels infants va considerar les polítiques “ineficaces” i “insuficients”. La responsable de polítiques d'infància d'Unicef, Maria Truñó, insistia que les actuacions “són escasses de quantitat i arriben a molts pocs”. Més dades que reafirmen les paraules de Truñó són les del PIB destinat a la infància: a Catalunya, del 0,9%, i a Espanya, de l'1,4%. Els dos percentatges, molt allunyats del 2,2% europeu. Unicef demana “fer cas de les recomanacions europees per afrontar aquest problema d'ordre públic”.
Per fer-ho, a Catalunya es proposa la prestació, que, tot i preveure's com una molt bona mesura, “estaria molt lluny” de solucionar totalment la problemàtica. Tal com afirma la responsable de polítiques d'Infància, “la inversió és gran, però el punt de sortida és molt baix”.
El comitè espanyol d'Unicef tampoc va quedar enrere. Ahir, a través del seu president, Carmelo Angulo, va reclamar un pacte d'Estat per la infància amb la participació de tots els actors polítics i socials. Els números espanyols són igual d'escandalosos que el catalans. Amb més de vuit-cents mil nous nens pobres, la xifra total ja arriba als 3 milions. A més, Espanya es troba a la cua d'Europa en l'increment de la pobresa i el percentatge de joves que no estudien ni treballen.
El 34% de ciutadans no noten la crisi
Baixa el nivell de benestar social i de qualitat de vida. Ahir va tornar a ser Càritas qui va aportar dades demolidores que demostren el gran desastre de la crisi. Si s'analitzen 35 indicadors socials clàssics –educció, habitatge, salut, feina, cultura i pensions, entre d'altres– només el 34% d'espanyols viuen amb normalitat. La resta tenen carències més o menys greus. L'informe de la Fundació Foessa indica que el 40,6% de la població s'enfonsa en la precarietat; el 24,2% està en situació d'exclusió moderada i el 10,9% està en una marginalitat severa. Sis anys enrere el 50,2% de ciutadans de l'Estat vivien en una situació normalitzada. Ara serien el 34%.
La investigació de Foessa –8.800 enquestes– evidencia que “la crisi no ha afectat tothom, sinó que ha estat selectiva amb els pobres”. La població exclosa de l'Estat és de 11,7 milions de persones. El 77% estan sense feina, el 61% no tenen un habitatge en condicions i el 46% tenen problemes de salut.