Societat

ANàLISI

Qualitat i quantitat

Tothom creix, tothom millora. Aquesta és la impressió general, visionada a la places i sustentada en les estadístiques, que ens ha deixat la temporada castellera 2014, que va abaixar el teló amb la diada dels Minyons de Terrassa, l'última gran cita del curs. Vam començar l'any amb sis colles de gamma extra i hem acabat amb nou formacions lluint els galons més exclusius del món casteller. El 2014 ha estat l'any que ha vist més castells considerats de màxima dificultat, amb el detall molt significatiu que no han estat patrimoni d'una o dues colles únicament, sinó que s'han repartit entre les màximes potències del panorama casteller.

Això no és fruit de la casualitat, sinó que s'explica per una constant que es manté i que té a veure amb la millora substancial i continuada del nivell tècnic, juntament amb la incorporació de més gent que avui fa castells. En aquesta línia, el model d'assaig de qualitat s'ha imposat als patis de les colles.

Amb tant de nivell i ganes, i mirant de cara al futur, és evident que els castells no han tocat sostre i que la gamma ofereix nous reptes per assolir. Així, en clau de 2015, el 4 de 10 es pot convertir en el gran objectiu a plantejar per les colles més potents, i també el pilar de 9, una estructura que requereix d'uns puntals o ajuts al pis dels quarts.

D'altra banda, als administradors i organitzadors de la diada de Sant Fèlix de Vilafranca se'ls ha girat feina de cara a l'any que ve. O vist d'una altra manera, se'ls presenta l'oportunitat de fer un pas endavant valent i decidit.

No és Sant Fèlix el “pare de totes les actuacions”? Doncs que exerceixi com a tal. La proposta és: cinc colles –Vella, Joves, Jove, Minyons i Vilafranca– i rondes lliures (quatre intents per fer tres castells, més els pilars). La modernitat, a voltes, pot passar per recuperar allò que ja feien els nostres avantpassats, i aplicar-ho adequadament. La diada culminant d'una temporada en què no hi haurà concurs és el millor escenari per trencar motlles, racionalitzar el temps i apostar sempre a favor de l'espectacle.

I és que, si alguna cosa juga en contra dels castells a risc de fer-los insuportables, és la durada excessiva d'algunes diades. Això no és bo ni per a les colles, que en algunes cites d'enguany han hagut de suportar estones interminables entre un castell i el següent, ni per al públic, que acaba buidant les places i marxant abans d'hora.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.