Els maristes descarten l'Estat i s'uneixen amb altres països
Catalunya crea una província amb França, Grècia, Hongria, Algèria i Suïssa
El català és llengua oficial
L'orde dels germans maristes, que, com tots, ha notat la davallada de vocacions, ja va fer la seva reestructuració el 2003. Al contrari de reagrupar-se amb altres territoris espanyols, com han hagut de fer la majoria, els maristes catalans –que tenen nou escoles i diverses entitats d'obra social– van fer l'opció d'entrar a formar part de la que s'anomena província Hermitage, on hi ha Catalunya, França, Grècia, Hongria, Algèria i Suïssa. La cúpula de l'orde –que va fundar a La Valla-en-Gier el 1817 Marcel·lí Champagnat– és a Lió i els idiomes oficials són el francès i el català. “Tots els documents de la província Hermitage s'han d'escriure en francès i en català”, explica Lluís Serra, germà marista i portaveu de la Unió de Religiosos de Catalunya, URC.
Amb Catalunya inclosa en una província amb diversos països europeus la resta de territoris espanyols van configurar tres províncies diferents: la Mediterrània, que agrupa els territoris de València, Andalusia i Itàlia i te la cúria a Guardamar; la província Compostel·la, on s'ajunten Castella, Galícia i Portugal i té la cúria a Valladolid, i la província Ibèrica, on hi ha Madrid, Aragó, el País Basc i Navarra i té la cúria a Alcalá de Henares.
L'orde dels franciscans, per contra, tan important en la configuració de Catalunya i amb referents com Ramon Llull, Jacint Verdaguer, Anselm Turmeda o Francesc Eiximenis, i que avui encara té dos centres educatius, a Vilanova i la Geltrú i Sabadell, brega per no perdre la identitat. “Deixarem de tenir veu pròpia, però tot i la fusió de les províncies franciscanes espanyoles, mantindrem la nostra identitat, cultura i llengua” deia Josep Gendrau, el darrer provincial dels franciscans catalans en una carta de comiat.
L'orde, que havia arribat a tenir 60 convents i 1.400 frares a Catalunya, s'ha quedat amb 37 frares i 6 convents i mantenir una estructura organitzativa pròpia és impossible. L'únic que els franciscans han aconseguit salvar i que es quedi a Barcelona és l'arxiu, de 1.400 volums, entre els quals 200 incunables. Fra Agustí Boadas, autor d'Els franciscans a Catalunya. Història, convents i frarades (1214-2014) (Pagès Editors), que era el secretari del darrer capítol dels franciscans de Catalunya, celebrat del 29 d'abril al 3 de maig del 2013, envia un missatge al nou provincial estatal: “Vull dir-li que recordi que les tiranies no són franciscanes.”
