Girona reunirà els millors Llucifers i Satanassos del país

Les pla­ces del Pallol i del Vi de Girona, pre­ses pels més repre­sen­ta­tius Llu­ci­fers, Sata­nas­sos i dimo­ni­ets de Cata­lu­nya, dona­ran demà el tret de sor­tida a un fes­ti­val que vol ser un home­natge a aquests carac­terístics per­so­nat­ges i, també, una cele­bració del trenta-cinquè ani­ver­sari de la repre­sen­tació con­ti­nu­ada d'Els Pas­to­rets de Girona a càrrec del Grup Pros­ce­nium. Una opor­tu­ni­tat, doncs, per retre un reco­nei­xe­ment a les per­so­nes que estan al dar­rere i al damunt de l'esce­nari d'una de les tra­di­ci­ons nada­len­ques més arre­la­des i repre­sen­ta­ti­ves de la cul­tura popu­lar.

Els més repre­sen­ta­tius

N'arri­ba­ran, a banda de Girona mateix i del barri de Sant Narcís, de Mont­blanc, Sant Julià de Ramis, el Ven­drell, Rubí, Figue­res, Mataró, la Palma de Cer­velló i l'Amet­lla de Merola. Tot ple­gat, per ofe­rir un espec­ta­cle gratuït que tindrà com a mes­tressa de cerimònies la carac­terística Bel­ce­buna d'Els Pas­to­rets de Girona, amb la col·labo­ració de les Fúries Infer­nals de Girona, els Dia­bles de l'Onyar i els Mar­recs de Salt.

Tot aquest gran espec­ta­cle tindrà lloc en el marc del Fes­ti­val de Sata­nas­sos i Altres Éssers Infer­nals, que se cele­brarà per pri­mera vegada a Girona –al llarg dels anys s'ha fet a diver­ses pobla­ci­ons cata­la­nes.

Un gran espec­ta­cle

Joan Ribas, direc­tor d'Els Pas­to­rets de Girona, explica que ha estat un acte molt pen­sat que vol esde­ve­nir un gran espec­ta­cle en què es vol ofe­rir una mos­tra del talent de les diver­ses repre­sen­ta­ci­ons d'aquests per­so­nat­ges.

La festa començarà a tres quarts d'11 del matí, a la plaça del Pallol, amb un con­cen­tració, que anirà a la plaça del Vi, amb els dimo­nis, per­cus­si­ons i xan­quers. En aquest punt tindrà lloc el taller de maqui­llatge infer­nal, es dis­tri­bui­ran banyes i es repar­ti­ran car­tes per als Reis. Segui­da­ment, a les dotze, entra­ran en escena els dimo­nis gros­sos per irrom­pre al tea­tre amb gran solem­ni­tat per l'esca­li­nata prin­ci­pal: Llu­ci­fers i Sata­nas­sos per fer tre­mo­lar.

L'acte més repre­sen­ta­tiu, i amb una pla­tea plena de banyes, serà un reci­tal inter­pre­ta­tiu dels diver­sos actors amb frag­ments de les obres res­pec­ti­ves.

Tra­dició històrica

El fes­ti­val de demà serà, doncs, una molt bona opor­tu­ni­tat per des­co­brir l'estil i la història de molts d'aquests pas­to­rets. A tall d'exem­ple: a Rubí la tra­dició s'ini­cia el 1924 amb L'estel de Nat­za­ret, de Ramon Pàmies, i Els pas­to­rets, de Josep Maria Folch i Tor­res, com a obres més repre­sen­ta­des, si bé no han estat les úniques. Altres que han asso­lit reco­nei­xe­ment són els de l'Amet­lla de Merola, amb l'obra de Fran­cesc A. Picas, que el 2007 van rebre la Creu de Sant Jordi, i també els de Mataró, que van ser decla­rats Patri­moni Cul­tu­ral de la Ciu­tat l'any 1981.