L'Església càtara i alguns altres
La fundació beneficia tot tipus d'entitats, ja siguin associacions musulmanes, catòliques, evangelistes o d'assistència social
La feina dels voluntaris fa moure tot l'engranatge
Si repassem la llista de les entitats benèfiques receptores d'aliments l'any 2011, hi trobarem grans associacions com ara Càritas o la Creu Roja, però també grups com ara la Fundació Estany, constituïda amb l'objectiu de trobar els recursos atendre les persones amb discapacitat intel·lectual al Pla de l'Estany, l'Associació Cultural Cristiana del barri gironí de la Font de la Pólvora, la Fundació MAP de Ripoll, l'Església càtara de Llançà, les religioses clarisses de Torroella de Montgrí, la comunitat musulmana de Girona, La Caritat d'Olot o l'Associació de Dones Nigerianes de Salt. Són algunes de les 144 entitats que actuen com a corretja de transmissió entre el Banc dels Aliments i les persones necessitades. Els responsables de la fundació asseguren que tan sols poden accedir al procés de selecció les entitats que s'han sotmès a una avaluació dels serveis socials dels respectius ajuntaments i la prestació es tira endavant després d'un informe positiu que constati una gestió acurada i seriosa dels recursos destinats. “I si no n'hi hagués prou –remarca Jorba–, de tant en tant fem una inspecció per veure si es compleixen les condicions pactades, fins al punt que més d'un cop s'ha hagut de comunicar a algun candidat que no podia entrar.”
Atesa per voluntaris convençuts, a la delegació gironina podem trobar noms com ara Glòria Alzamora, Marc Crosas o Tomàs Aurich, que cremen hores i dedicació. La fundació –que, entre altres, ha rebut aliments d'indústries com ara Cooperativa del Camp d'Alcarràs, Avícola Maria de Palafrugell, Casademont de Constantins, Joaquim Albertí de Campllong o Néts de Joaquim Trias de Santa Coloma de Farners i el suport econòmic d'empreses i institucions com ara la Diputació de Girona, l'Obra Social de la Caixa, l'Espai Gironès, la Fira de Girona, Andreu Gestió i Administració o el Consell Comarcal de la Selva– ha obert un nou front de batalla i ara dedica esforços a conscienciar els nens i adolescents que la gana pot trucar a la porta de la pròpia casa. Així, en aquesta campanya, els voluntaris del Banc dels Aliments han fet conferències als instituts de Llançà, Santa Eugènia, Vilafant, Sant Feliu de Guíxols o Arbúcies i han sabut copsar l'atenció d'alguns joves que s'han convertit en agents d'agitació, ja sigui recaptant aliments o apuntant-se com a voluntaris a l'organització.
El 2009, la lluita contra la precarietat va unir els esforços d'administracions i entitats –Creu Roja, Ajuntament de Girona, Diputació, Generalitat, Càritas, Fundació Caixa Girona i Banc dels Aliments– per obrir sis economats solidaris a la demarcació (Girona, Palamós, Lloret, Salt, Figueres i Olot) en què, després de pagar una petita quota, les famílies més necessitades tinguessin accés a la cistella bàsica. Ara, quan se sap que el 2011 els sis centres van repartir una tona d'aliments a 4.790 llars, Jorba confirma l'èxit d'una iniciativa que amb el sistema de punts ha racionalitzat el lliurament per a les famílies, que així tenen un marge per triar el que manca al rebost de casa.