L'abandó de les pastures i els conreus és un polvorí per al Pirineu

“El foc va entrar al poble gràcies a una llenca de terreny abandonat de només 10 metres d'amplada.” Així ho descriuen des de Peramea, el nucli del municipi de Baix Pallars (Pallars Sobirà) que va haver de ser desallotjat durant l'incendi que va cremar unes 350 hectàrees entre el 8 i el 15 de març. El poble va ser desallotjat el primer dia de l'incendi i els seus habitants no hi van poder tornar fins l'endemà. “Si aquella finca estigués en bon estat, el foc no hagués entrat”, conclouen.

El principal afectat va ser un ramader que va perdre la granja, devastada pel foc. Aquest granger té terrenys agrícoles i per a pastures que envolten el poble i que fan de tallafocs. La destrucció de la granja ha posat la seva família en una situació econòmica crítica, fins al punt que el president comarcal, Llàtzer Sibis, va posar el seu cas dins l'ordre del dia d'una reunió amb la vicepresident del govern, Joana Ortega, per valorar les conseqüències dels incendis.

Els alcaldes i presidents comarcals pirinencs van plantejar també al govern la necessitat d'una xarxa d'hidrants com la que existeix a la Catalunya central per al Pirineu, ja que els Bombers es van trobar que en determinades zones no tenien d'on aconseguir aigua. També van posar sobre la taula els incentius perquè dels boscos pirinencs se'n pugui treure rendiment econòmic, ja sigui facilitant un repunt de la ramaderia o bé amb l'aprofitament dels boscos per a la producció energètica a través de la biomassa, un via encara per explorar al nostre país. L'objectiu és que els boscos no perdin valor econòmic i, per tant, quedin descuidats.

“Si els ramaders i els pagesos continuen desapareixent del Pallars, els boscos quedaran abandonats i es convertiran en un polvorí”, explica Agustí López, president del parc natural de l'Alt Pirineu. López també és diputat per CiU al Parlament i està valorant la possibilitat de portar una iniciativa legislativa que obligui els propietaris de finques forestals properes a nuclis habitats a tenir-les ben cuidades. “Abans això es feia de forma natural. Als pobles estava mal vist que algú tingués els terrenys descuidats.” “Ara –continua López– ens trobem amb propietaris que ja no viuen als pobles sinó a Barcelona o a l'estranger i cal trobar alguna fórmula per garantir-ne la bona conservació.”

El 2003 es va promulgar una llei de protecció d'incendis que obliga a establir una franja perimetral de seguretat de 25 metres al voltant de les urbanitzacions. Segons López, als nuclis del Pirineu, si continua la retirada de ramaders i pagesos, caldria trobar la manera d'obligar no a una franja però sí a mantenir en condicions les finques. A Catalunya, el 80% dels boscos pertany a propietaris privats de poques hectàrees.