Pepe Beunza
L'entrevista
“Hem de canviar la cultura de la mort per la de la vida”
Com és que decideix fer-se objector l'any 1971?
Tenia 23 anys i ja havia demanat tres anys de pròrroga per estudiar. L'any 1967 vaig viatjar a França i vaig conèixer una comunitat de pacifistes que es deia L'Arca. Jo era una persona polititzada i allà em van parlar de l'objecció. Aquí aquestes idees eren pràcticament desconegudes. Vaig preparar-me dos anys abans no vaig prendre la decisió perquè sabia que si em negava a fer la mili m'enviarien a la presó.
Quin suport va tenir fora de la presó?
Havia viatjat per Europa i els grups d'objectors i pacifistes europeus em van donar molt de suport, perquè per a ells Franco era una taca massa forta.
Se n'ha penedit mai?
No, perquè va valdre la pena. Quan vaig sortir de la presó encara estava més convençut que quan hi havia entrat. Van ser trenta anys de campanya, però vam aconseguir el que no havíem arribat a somniar mai: que un milió de joves decidissin fer-se objectors, que 40.000 més es declaressin insubmisos i que s'aconseguís abolir el servei militar obligatori.
Com es defineix políticament?
Sóc ecologista, perquè considero que la manera com està creixent el món no porta enlloc. No m'identifico amb cap partit perquè m'han decebut molt però em defineixo d'una esquerra indignada i ecologista.
Què l'ha decebut?
Gairebé no hi ha cap partit que tingui el desarmament entre els seus objectius principals i és una cosa imprescindible. Tenim bombes atòmiques per destruir quinze vegades la vida a la Terra i continuem fabricant armes. Amb la quarta part del que el món gasta en armament resoldríem la fam, la pobresa, la desertització... És a dir, viuríem en un món totalment diferent. I si tinguéssim les tres quartes parts restants... això seria un paradís. Tenim un paradís i l'hem transformat en un polvorí.
De què es faria objector de consciència actualment?
De moltes coses. Tenim un sistema en què mana la banca. Hem passat de la dictadura de Franco a una altra de financera internacional. Penso que totes les conquestes que havíem aconseguit de l'estat del benestar les estem perdent.
Què opina del moviment dels “indignats”?
Per mi va ser com una alenada d'aire fresc. En aquesta època en què tothom es pensa que no hi ha res a fer, està tot per fer. Penso que és un moment de canvi i que hi ha gent molt ben preparada i que pensa alternatives. Hem de buscar solucions als conflictes de manera pacífica, no violenta i de manera intel·ligent. El que no pot ser és que quan hi ha un problema l'arreglem amb la violència. Hem de canviar la cultura de la mort per la cultura de la vida.
