“L'orgue de Montserrat funciona vuit hores al dia”

I tant, i encara més un festival internacional amb primeres figures com les que portem a Montserrat. El festival està garantit vuit anys més i això és important en aquesta època de crisi econòmica i cultural. Per aixecar-nos ens hem de nodrir de cultura!

La música sempre ha estat present en la religió i és imprescindible en la litúrgia, ajuda a arribar al fons de la gent. Abans del Concili la música ocupava un lloc més preeminent en la litúrgia. Ara el gregorià i l'orgue han quedat sobrepassats per altres músiques, que no sempre són de qualitat.

Ara, a Montserrat, moltes. Des de fa un any tenim un orgue excepcional que aixeca l'admiració de tothom i el fem servir molt. Entre misses, assajos, gravacions i concerts funciona vuit hores al dia... com a mínim.

En aquest país fa cent anys es cremaven els orgues. L'any 1936 ho va canviar tot i, des d'aleshores, la música d'orgue no s'ha recuperat, tot i tenir grans orgues, grans organistes i grans compositors.

En aquest país, on un tipus de laïcitat ha abanderat l'allunyament de la cultura religiosa, sense tenir en compte que és cultura, i se n'ha vantat, l'orgue ha passat a ser un instrument oblidat, igual que els organistes. A França els organistes de les esglésies i catedrals els paguen els ajuntaments. Cap organista és sospitós de voler inculcar la religió als oients. Aquí les coses van diferent: si un jove estudia per organista, ho té difícil.

És un peix que es mossega la cua perquè, alhora, fins que no hi hagi organistes amb placa a les esglésies els orgues no es recuperaran.

Tenim orgues als quals ningú fa cas, com el del Palau Nacional, però en canvi alguns altres s'estan recuperant, com ara el del Palau Güell, el de Poblet i el de la catedral de Tarragona. Tenim els del Palau de la Música, la Sagrada Família i el santuari del Miracle, que sona igual que en el segle XVI.

És un orgue admirable, que Blancafort va construir com s'havien construït a Catalunya sempre. Afegeix valor a la litúrgia i l'Escolania té l'acompanyament que mereix. Cadascun dels seus 4.200 tubs l'ha apadrinat una persona o institució, i el volen tocar músics d'arreu.

Aquest any hem fet tres enregistraments: un l'he fet jo mateix amb una monja coreana –després vas pel món i trobes els nostres discos...–. La gent no sap que tenim un arxiu dels nostres mestres increïble, però l'any que ve els començarem a donar a conèixer.