Un institut en lloc d’una fàbrica
Enderroquen part de l’antiga empresa de components i material elèctric Simon a Girona
L’Ajuntament cedirà el solar a la Generalitat per a usos educatius
L’ús industrial donarà pas a la formació, igual que a la Marfà
L’Ajuntament de Girona ha començat les obres de demolició de l’antiga fàbrica de l’empresa Simon, al carrer Barcelona, al sud de la ciutat. Un espai que havia estat industrial fins fa poc més d’una dècada donarà pas a un nou centre d’educació secundària, l’institut Ermessenda, i centres de formació. Els treballs d’enderroc van començar el mes passat i acabaran el gener del 2022.
D’aquesta manera, i com ja havia passat, per exemple, amb l’antiga fàbrica de filats de cotó de Can Marfà, al barri de Santa Eugènia, una indústria –la multinacional Simon, amb més de cent anys i nascuda a Olot– es convertirà en un equipament educatiu i cultural. Des del 2010 Can Marfà, a tocar de la séquia Monar, és seu, entre altres instal·lacions, de la biblioteca Salvador Allende, d’espais del centre cívic de Can Ninetes i d’un centre de creació cultural. L’activitat de Girona Tèxtil es manté a Salt, darrere la Coma Cros, des de fa dues dècades.
Segons va informar ahir l’Ajuntament de Girona, l’edifici originari de Simon, propi de l’arquitectura racionalista, va ser construït el 1933 per l’arquitecte Josep Claret. El conjunt d’edificacions havia estat destinat a la fabricació de components i de petit material elèctric. El consistori detalla que havia estat un centre de muntatge, la qual cosa fa pensar que, “molt probablement, una part de les naus es destinava a muntatge; una altra, a emmagatzematge i distribució, i una altra, a oficines i serveis d’administració, sense que hi hagués fabricació ni manipulació de matèries primeres”.
En el futur, com a mínim d’aquí a tres anys, a l’antiga Simon hi haurà un centre d’educació secundària i el centre de formació d’adults (CFA) de Girona, que ara té dues seus a la ciutat. Anys enrere, l’Ajuntament ja havia aprovat la cessió a la Generalitat per fer-hi el canvi d’usos. I ahir el regidor d’Urbanisme i Activitats, Lluís Martí (Junts), va dir que ha calgut que es desenvolupi urbanísticament el sector a través d’un pla especial.
Tres naus a terra
Les màquines d’Obres i Serveis Roig, SA, que es van adjudicar els treballs d’enderroc per 182.780 euros, feien caure ahir al matí restes de les tres naus que aniran a terra. Fonts de l’Ajuntament van detallar que abans s’hi havia enretirat un fals sostre i l’estructura de fibrociment de les naus afegides al bloc originari de la fàbrica.
Les restes de fibrociment han de ser tractades de manera especial i traslladades a un únic centre català preparat, a Castellolí (Anoia), d’acord amb una autorització de l’Agència de Residus de Catalunya. Una màquina giratòria amb un braç articulat que tritura formigó feia caure ahir al matí sostres i restes d’estructures amb aparent facilitat.
L’antiga fàbrica està formada per una planta baixa i dos pisos. S’enderroquen tres naus interiors de doble altura que ocupen una superfície de 3.214 metres quadrats, espai que quedarà lliure i serà el futur pati del centre educatiu, segons detalla el consistori gironí. La demolició mantindrà intacta una estructura de l’edifici en forma de L i que dona al carrer Barcelona, 142-144. Les parets del voltant de les instal·lacions es mantindran, incloent-hi la que separa de la via del tren, just al darrere de l’entrada principal. Un dels edificis que es mantindran i on abans hi havia sales de muntatge es convertirà probablement en aules, laboratoris i espais per a l’alumnat i el professorat.
Acompanyat d’altres representants municipals i responsables de l’empresa, el regidor Martí va valorar l’enderroc de part de la fàbrica com un dia “joiós”, ja que significa avançar cap a la construcció d’un nou institut a la ciutat. Ara n’hi ha una quinzena.
Les obres, a més, formen part de la renovació de l’entrada sud de la ciutat, que inclou, entre altres actuacions, la inauguració de la nova clínica Girona; la reforma d’El Corte Inglés, pendent que s’acabi la plaça Salvador Dalí, i el futur desenvolupament d’un polígon d’actuació a tocar de la clínica i de la Casa de la Tecnologia al Xalet Soler.