El poble de la riera i els rials

És impossible posar els peus a Arenys de Mar sense acabar trepitjant la riera. És el reclam d’aquest municipi, tots els carrers hi desemboquen i és l’eix comercial i social on els arenyencs fan vida. Passegen, conversen i omplen les terrasses per acabar baixant a caminar fins arribar al port, un altre dels atractius que atrau molts visitants. L’obra de canalització i el cobriment de la riera han dinamitzat aquesta artèria que parteix per la meitat el poble que finalment ha deixat de patir per les temudes rierades. Amb la tranquil·litat que l’aigua anirà soterrada, la riera s’ha convertit en la gran zona blava per resoldre el problema endèmic d’on aparcar el cotxe. Millorar la mobilitat és un dels reptes en un espai on conflueixen els vianants, creuant d’una vorera a l’altra, i els conductors que circulen mirant de trobar una plaça lliure. Uns cotxes que desapareixen com per art de màgia quan en ocasions puntuals es restringeix l’accés, com passarà aquests dies de la festa major. Un tram de la riera es converteix en una autèntica illa de vianants que molts voldrien tenir de manera definitiva a l’entorn de la plaça de l’Església i el mercat municipal. La pacificació de la riera és un dels reptes per guanyar espai als cotxes, amb accions com ara l’enjardinament davant de la placeta i la instal·lació de zona d’ombra al Calisay.

Els resultats de les eleccions municipals de fa un any han donat la primera majoria absoluta de la història a Junts per Arenys. El seu cap de llista, Estanis Fors, ha retornat a l’alcaldia que va ocupar per primer cop el 2011, sota les sigles de CiU. La formació va ser la llista més votada (3.252 vots) obtenint 9 regidors i superant de lluny la segona força, ERC (1.797 vots), que va rebre una forta patacada passant de 6 a 2 regidors. Els mals resultats dels republicans van convidar a plegar l’exalcaldessa Annabel Moreno, que va renunciar a recollir l’acta de regidora. El número 2 de la llista, Arnau Barangé, lidera el principal grup de l’oposició amb la mateixa representació de regidors que té el PSC i la CUP, amb qui va formar govern l’anterior mandat. Els electors també van revalidar la confiança als comuns, que van obtenir 1 regidor, el mateix que va treure el PP, que va retornar al consistori vuit anys després.

Estanis Fors encapçala aquesta nova etapa amb una majoria absoluta, que va obtenir per uns ajustats 13 vots. Això li ha permès aprovar amb comoditat un pressupost, a principi d’any, que puja prop de 21 milions d’euros. El nou govern s’ha trobat unes finances municipals més que sanejades, amb un romanent de 19 milions d’euros. Un romanent que dona màniga ampla al nou govern, que s’ha afanyat a fer una llista de projectes per executar abans no acabi l’any per complir amb la llei RSAL, que controlarà l’equilibri financer als ajuntaments.

Això ha portat el govern a aprovar modificacions de crèdits per fer inversions, com ara els 302.000 euros per comprar els terrenys del Cassà on té previst construir un camp de futbol 7 i dues piscines. Així es posa punt final a les reivindicacions d’una zona esportiva saturada que obliga alguns equips a marxar a buscar altres llocs per entrenar. El projecte del Cassà, pendent de redactar i valorar econòmicament, preveu la construcció de dues piscines municipals. Una aposta controvertida que ha aixecat les crítiques del principal grup de l’oposició en un context de canvi climàtic. ERC critica que no es tingui en compte el cost de manteniment d’un equipament d’aquestes característiques.

ERC lamenta que s’aturin altres projectes que tenien a punt i que s’havien treballat en l’anterior mandat. Es tracta d’actuacions “enquistades” de fa més de trenta anys com són la reforma del mercat municipal i la canalització del rial del Bareu. Els últims aiguats forts del juny van fer desbordar el rial que té pendent la canalització al tram final quan desemboca per sota la carretera i la via del tren. Una actuació que l’Agència Catalana de l’Aigua valora en 5 milions d’euros, dels quals l’Ajuntament n’hauria d’assumir poc més d’1 milió. ERC defensa que el projecte estava embastat i amb els diners a punt per executar però el nou consistori ha decidit fer al·legacions al projecte tècnic i això fa pensar als republicans que l’obra no s’acabarà fent. L’alcalde, Estanis Fors, manté que no veuen clar com s’engolirà l’aigua en un caixó tan estret i volen que es refaci la canalització per no afectar els habitatges més propers.

Arenys de Mar, amb una població per sobre els 16.000 habitants, ha guanyat prop d’un miler d’habitants els últims 10 anys. La superfície urbanitzable s’esgotarà quan es desenvolupin les futures zones de creixement a sobre el parc de Lourdes, on es faran cases unifamiliars, i a l’entorn del rial del Bareu, on es projecten els pisos socials. Aquesta serà la segona promoció d’habitatges assequibles, després de la que es va fer al veïnat de Pla dels Frares. En aquest sector del Bareu, on hi ha l’escola bressol i l’escola Sinera, s’ha de resoldre la millora dels accessos per la part nord i facilitar així la mobilitat als veïns. El terme municipal inclou una quinzena d’urbanitzacions no recepcionades on el nou consistori s’ha compromès a “anar per feina”. En el planejament urbanístic es va desqualificar com a urbanitzable el Bareu-Tronqueda, tocant amb l’autopista i el municipi veí de Canet de Mar, per deixar preservat com a espai natural aquest “pulmó verd”.

Arenys de Mar també és un dels municipis amb l’índex de població més envellida de la comarca. Al municipi hi ha set residències de gent gran, algunes de les quals són antics establiments que havien funcionat com a hotels i que s’han reconvertit per tenir cura d’unes 500 persones dependents que hi resideixen. Millorar l’accessibilitat al poble i dotar-se d’un gran centre per a la gent gran, ubicat al Calisay, és una altra de les prioritats que té al capdamunt de la llista l’alcalde arenyenc.