Els pagesos reclamen urgentment un millor manteniment de les línies elèctriques per evitar incendis com el d'Agramunt
Un grup d'agents forestals està portant a terme des d'aquest dilluns al matí tasques d'investigació a la zona de la Donzell d'Urgell on suposadament va començar el foc del passat divendres. La zona, situada als afores d'aquest petit nucli agregat a Agramunt (Urgell), ha estat acordonada per tal que ningú s'hi aproximi i pugui pertorbar les proves que podrien esclarir l'origen del foc. En aquest sentit, a l'indret encara s'hi pot observar el pal de la llum i el cable tombats a qui Medi Ambient atribueix com a principal, però no única, causa de l'origen del foc. Cal assenyalar, que després d'aquestes acusacions, Fecsa Endesa no va tardar en assegurar que la caiguda d'aquest pal no podia ser la causa del foc adduint que aquest havia caigut de forma posterior a l'inici del mateix.
Per tot plegat, el responsable de cereals del sindicat Unió de Pagesos, Alejandro Domingo, ha reclamat a la companyia elèctrica que millori de forma immediata el manteniment de les línies, ja que històricament s'han donat molts casos en què els incendis han començat per culpa de la deficiència d'aquestes instal·lacions, que s'agreuja encara més a les zones rurals. Domingo també ha insistit una vegada més en què amb casos com el d'Agramunt, es demostra com no tots els incendis en zones agrícoles són originats per culpa dels pagesos i la maquinària que fan servir. Per aquest motiu, ha reclamat de nou al Govern que els diguin alguna cosa sobre les acusacions de principis de mes on s'apuntava al col·lectiu com el culpable del 90% dels incendis que han tingut lloc a la demarcació de Lleida amb el que es porta de campanya.
D'altra banda, i a l'espera que s'acabin de quantificar les pèrdues que ha generat el foc entre els pagesos i ramaders de la zona, Domingo ha pronosticat que seran milionàries i que caldrà establir una línia d'ajuts per tal que els afectats no es vegin amb l'obligació d'haver de deixar la feina que han estat fent durant tota la vida per manca de recursos.
En aquest mateix sentit s'ha pronunciat l'alcalde de Cabanabona (Noguera), Josep Torres, quan després de recordar que la tarda de divendres es van viure moments de molta por entre els habitants del municipi ha reclamat també ajuts a l'administració. Torres ha afegit que es van viure moments caòtics i ha lamentat que al seu municipi no es va veure ni una sola dotació dels Bombers quan el foc estava més virulent. Cabanabona ha acollit aquest dilluns al matí una reunió entre representants del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) i pagesos afectats per l'incendi.
Segons Torres, els agricultors han sortit descontents d'aquesta reunió perquè no se'ls ha comunicat d'una forma clara que rebran ajuts pels desperfectes del foc. Així mateix, Torres ha dit que la reunió ha acollit afectats de tot tipus, des dels qui se'ls ha cremat un cobert fins als que han vist com les flames arrasaven les seves finques. Al llarg de la setmana es mantindran més reunions per tal d'anar catalogant els danys i des de l'ajuntament s'aniran distribuint per línies en funció dels ajuts que puguin arribar. Cal recordat que el conseller Llena va dir dissabte que estudiarien la possibilitat de demanar la declaració de zona catastròfica.
D'altra banda, Cabanabona ha rebut la visita d'una delegació de polítics i parlamentaris de CiU per Lleida que han volgut veure sobre el terreny els efectes debastadors de l'incendi. En aquest sentit, el diputat i membre de la comissió d'agricultura al Parlament, Josep Grau, ha reclamat al Govern que es facilitin els ajuts econòmics que reclamen els afectats ja que després de signar l'acord del finançament, l'executiu hauria de tenir suficient caixa per fer-hi front.
Les flames van arrasar un total de 5.055 hectàrees en vuit municipis de les comarques de la Noguera, l'Urgell i la Segarra. D'aquestes, 4.700 eren de Zones Especials de Protecció de les Aus (ZEPA). Així mateix, es van cremar uns 15 coberts i maquinària agrícola diversa. El 73% de la superfície cremada eren cultius i la resta massa forestal, la majoria bardisses. Les flames van abastar un radi de 17 quilòmetres. Aquest dilluns unes cinc dotacions dels Bombers han continuat a la zona per remullar els punts calents i procurar que no rebifin les flames.