«Continuen sent necessaris els locals exclusius per a LGBT»

–«Jo en particular sí que l'he notada, la crisi; però les dades no són alarmants. Per aquestes dates, hi ha ofertes molts rabioses per viatjar a fora. Però la veritat és que aquí tenim normalment la mateixa gent i ja tenim un públic fet. Tot i que d'estrangers, no n'hi han gaires. Però –ja et dic–: la temporada tampoc no pinta malament.»

–«Té un nivell adquisitiu més alt perquè, per exemple, no té càrregues familiars. Em refereixo al fet que una parella heterosexual té les despeses dels fills. En canvi, una parella homosexual –de moment la majoria d'aquest col·lectiu–, encara no té aquesta responsabilitat. Per tant, té més possibilitats econòmiques, ja que no gasta tant i es pot permetre el luxe de gastar-se un pèl més de diners.»

–«Per l'entorn no va ser complicat, tot i que parlem d'una època, a mitjan anys 90, en què la cosa encara no estava tan normalitzada com ara. Des del primer dia que vam obrir teníem les idees clares sobre quin tipus de públic volíem. Al principi sempre hi havia algun tafaner, a qui la cosa se li escapava una mica de les mans. Però després la gent ha vist que no hi ha cap diferència. Sempre hem tingut una bona acceptació i no hem tingut cap problema. Per exemple, els ajuntaments mai no ens han girat l'esquena. Ben al contrari, sempre ens han donat suport. Sempre hi ha dos o tres que els pots caure no tan bé, però la relació ha estat bona amb tothom. Pel que fa al cercle familiar, t'he de dir que la meva dona i la meva filla corren per aquí. Per tant, hi ha plena normalitat.»

–«Doncs perquè creia que hi havia una mancança molt important, en aquesta zona de Girona. És per això que hi vaig veure una bona oportunitat de negoci. Vaig tenir l'oportunitat i vaig decidir aprofitar-la i obrir la casa rural. I ja fa tretze anys que som aquí.»

–«Hi ha molt pocs locals i allotjaments exclusivament per a gais i lesbianes a la demarcació de Girona. Actualment està molt de moda els anomenats gay friendly, però és un concepte diferent. No té res a veure. Els de la zona de Sitges i Barcelona ens guanyen la partida de llarg.»

–«Per mi això ja és una normalitat. És un tema de concepte, però per la majoria dels ciutadans encara no. Fins que la gent no ho acabi d'entendre amb naturalitat i accepti els gais i lesbianes, jo continuaré amb la idea que actualment són necessaris els establiments exclusius per a clients LGBT.»

–«Fem, per exemple, bodes gais, i ja n'hem fet unes quantes. Tenim un jardí molt espaiós i un Ajuntament que no ens posa cap problema pel que fa als tràmits. També tenim un programa d'activitats molt extens i unes sales per a celebracions molt àmplies. Hi ha un apartat cultural, ja que també fem exposicions de pintura i fotografia, i xerrades. Fem una mica de tot. Hi ha una part cultural i una part turística. També proposem sortides i excursions.»

–«Sí: és així. No som un gueto. No és una cosa tancada. A la publicitat que fem sempre posem que el nostre establiment és obert a gais, lesbianes i afins. Així que poden venir a l'hotel parelles heterosexuals que són familiars o amics d'altres parelles homosexuals, o parelles que simplement tant se'ls en dóna si conviuen amb parelles gais i lèsbiques i que vénen obertament, sense cap problema. Però en aquest cas, parlem d'un 1% de la clientela. Per tant, distribuïm la nostra publicitat en circuïts de públic gai i lèsbic. No estem a planes web de masies i turisme rural, perquè ens veuria un públic que no ens interessa. Nosaltres busquem el client amb què treballem, perquè el nostre públic objectiu són els gais i lesbianes.»

–«El que intentem és no barrejar la clientela, perquè tothom estigui més còmode i lluny de les mirades tafaneres. És per això que ens anunciem obertament al públic gai i lèsbic, que és la nostra clientela.»