Els ports esportius es troben ja amb problemes d'impagaments i morositat

«Abans prescindeixes d'un amarrador en un port que d'un cotxe», va resumir la subdirectora general de Ports de la Generalitat, Rosa Busquets. Les imatges de vaixells en venda i d'amarradors en lloguer es repeteix cada dia més als ports esportius catalans. Alguns, fins i tot, s'han començat a trobar amb problemes d'impagaments i de morositat, i això pot afectar la dinàmica d'un sector que va créixer notablement durant els últims anys. La situació és crítica. Mentre la Generalitat ha complert en els últims dos anys amb la construcció i adequació dels ports per garantir un increment del nombre d'amarradors per a activitats esportives, amb una xifra de prop de 2.500 amarradors de nova creació a tot el litoral català, el cert és que el ports no poden complir les expectatives d'ocupació d'aquestes noves places. És un mal moment per captar nous adeptes a la nàutica esportiva i d'oci.

El context econòmic del moment no ha deixat fora el sector de l'oci nàutic. Això té una doble lectura. Mentre els inversors confien que la conjuntura es corregirà amb rapidesa, la Generalitat té la possibilitat de complir fil per randa els compromisos del pla de ports redactat el 2007 respecte a l'aplicació de criteris sostenibles i de reequilibri territorial. «Mentre no s'omplin les places que ja hi ha disponibles, no tindria sentit generar més expectatives de creixement», diu Rosa Busquets. Per ella, ara és important iniciar una fase de consolidació, que no significa deixar de treballar en aquest sector. Juntament amb la conjuntura econòmica, des de la Generalitat s'ha apostat per donar un impuls a les marines seques, com la del Fòrum a Barcelona, la que s'està construint al port de Badalona i que tindrà espai per a 240 embarcacions d'entre 4 i 10 metres, i la que es farà al port de Cubelles per a petites embarcacions. A més, segons Rosa Busquets, és molt important mantenir i impulsar les instal·lacions que hi ha a peu de platja –com a Castelldefels– per a embarcacions de petita eslora. Es tracta de petites infraestructures perquè els usuaris puguin deixar les embarcacions a la sorra i tinguin accés a rampes d'accés a l'aigua. Aquestes petites instal·lacions estan gestionades per alguna entitat de la zona, i això garanteix el bon ús i el manteniment de l'espai. D'aquesta manera és més fàcil fer compatible el sector de l'oci amb la preservació del territori.

En el context econòmic actual ha sorgit recentment el Fòrum Marítim Català. És un punt de trobada de totes les parts implicades que posa en evidència la necessitat dels empresaris del sector d'unificar esforços per millorar la competitivitat i la productivitat. L'objectiu d'aquest fòrum és poder fer seure en una mateixa taula els diferents agents de l'administració catalana i elaborar propostes relacionades amb la internacionalització, la innovació, la formació i el desenvolupament sostenible. Aquest fòrum pretén promoure un sector econòmic que en els últims anys ha estat d'una gran importància a Catalunya, ja que aporta un 1,71% del PIB català (3.576,7 milions d'euros) i dóna feina a prop de 41.000 persones. Empresaris de la construcció i reparació naval, nàutica d'esbarjo, ports, pesca, transport marítim, universitats, recerca i medi ambient han trobat una taula comuna on exposar les diferents necessitats per tal d'afrontar el futur amb noves expectatives.

I si és per idees, que no quedi. L'Ajuntament de Sitges ha obert una nova porta. Després de la recent ampliació del port Ginesta amb la intenció de multiplicar el negoci de l'oci nàutic, ara des de Sitges proposen la creació d'una reserva biomarina, que, segons la subdirectora general de Ports, «no hauria d'interferir en el sector de la nàutica». Segons Busquets, aquest projecte pot ser una fórmula per atraure un nou tipus de turisme, que completaria l'oferta que es genera des dels ports de Ginesta, Garraf i Aiguadolç.