El papa sí que parla sobre Catalunya

Tot somriures

En la trobada amb la premsa, al cardenal Sistach l'acompanyava, també somrient, l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, que va definir Francesc com “un home sant, un home piadós, un pastor”, i hi va afegir: “Ja ens agradaria ser com ell.” Però, de què van parlar els bisbes catalans amb el sant pare? De l'evangelització, de la crisi econòmica, de l'important paper que fa Càritas per compensar la pobresa, i, també, de la situació política catalana, és a dir, de la voluntat majoritària del poble de Catalunya de fer una consulta per decidir democràticament el seu futur.

Tant en l'audiència papal com en les reunions amb els representants dels diferents dicasteris vaticans al llarg de tota la setmana, aquest tema ha planat sobre els solideus episcopals.

En declaracions a aquest diari, el bisbe de Girona, Francesc Pardo, en referència a si havien parlar amb el papa del procés d'autodeterminació del poble català, va respondre: “Hem parlat de la situació cultural, política, social; hem pogut comentar-ho tot. Hi va afegir, però, que per respecte al pontífex hi ha una “reserva” que impedeix revelar el contingut explícit de les converses. El mateix cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, va admetre “haver parlat de tot, de tot el que succeeix i interessa Catalunya i els nostres fidels”.

Els bisbes catalans van poder parlar amb el sant pare de la crucial situació que està vivint Catalunya, explicar de primera mà els fets i expressar els seus anhels i malestars. La confidencialitat que imposa el protocol no permet saber quina ha estat exactament la reacció del pontífex, però el tarannà de Francesc i la satisfacció dels bisbes semblaven indicar que el sant pare no s'havia limitat només a escoltar amb atenció.

Document de país

El que sí que va transcendir és que els prelats van entregar al pontífex una còpia del document Al servei del nostre poble, firmada per tots els bisbes catalans el 2011 i en què es reafirmaven en la seva identificació amb la llengua i la cultura pròpia del país, i amb el fet diferencial català. Aquest document es va fer públic 25 anys després del famós Arrels cristianes de Catalunya, en què els bisbes catalans van reivindicar la cultura catalana com a pròpia i van apostar per una Església catalana que tingués en compte el fet nacional. Fonts pròximes als bisbes van explicar ahir a aquest diari que “efectivament es va posar molt interès a fer saber al papa que aquest document reflecteix el que pensen els bisbes sobre la situació i la identitat catalanes”.

També van lliurar al papa Francesc els quinze volums que s'han publicat fins ara de la col·lecció Clàssics Cristians del Segle XX, que ha editat la Facultat de Teologia de Catalunya, amb la versió catalana dels textos dels principals teòlegs contemporanis. Segons va dir el cardenal Sistach, “aquests presents han servit perquè el papa vegi també la nostra cultura”. I que tenim llengua pròpia.

La trobada dels bisbes catalans ha estat també marcada per la nova manera de fer de Francesc, que els prelats han pogut comprovar de primera mà. El papa, a diferència dels seus antecessors, ha convertit les trobades ad limina amb els bisbes d'arreu del món en jornades de debat sobre els problemes locals de les seves diòcesis, i no pas en audiències alliçonadores.

I, de fet, el que remarcaven més ahir tots els bisbes catalans era la satisfacció i gratitud cap al sant pare per haver-los escoltat amb tant d'interès. El cardenal de Barcelona, a més, es va mostrar satisfet perquè des del Vaticà “confien en nosaltres”.

Amb el papa també van parlar de la preocupació de l'Església per la creixent secularització de la societat. Sobre aquest punt, el cardenal Sistach va voler deixar clar que sempre es diu que a Catalunya les coses van “molt malament” i que en realitat “van malament com a tot arreu”.

Altres bisbes, com l'arquebisbe de Toledo i primat d'Espanya, Braulio Rodríguez, no es van mostrar tan respectuosos amb la confidencialitat que imposen les audiències papals i, sortint de la trobada que els representants de la Conferència Episcopal Espanyola van fer amb Francesc dimecres, va assegurar que “el papa està preocupat per una possible secessió”, referint-se a Catalunya. La realitat, però, és que el Vaticà està guardant un silenci imparcial i diplomàtic que, per més que molesti a la conservadora CEE, s'acosta més a una voluntat de no-intromissió i, per tant, de respecte cap al procés d'autodeterminació del poble català.

La pressió de la cúpula eclesial espanyola coincideix amb la diplomàtica. El ministre d'Afers Estrangers i Cooperació, José Manuel García-Margallo, havia aprofitat la reunió amb el secretari d'estat del Vaticà, Pietro Parolin, per exposar la visió del govern del PP en el procés sobiranista: “Tant al Vaticà com a la Unió Europea hi ha gran preocupació pel referèndum català.” Margallo va insistir que “els fenòmens de desintegració van en el sentit contrari al que és la història i l'aspiració d'Europa”.