Deixem-nos interpel·lar pels moviments socials

La música de la supo­sada “recu­pe­ració econòmica” és ja tota una sim­fo­nia per a aquest 2014. En vista d'aquest dis­curs, cada cop més autors han acon­se­guit incor­po­rar en el debat la idea que, més enllà de la “crisi”, ens tro­bem en un “canvi d'època”, és a dir, un esce­nari en què les pre­gun­tes són subs­tan­ci­al­ment dife­rents i en què, per tant, les res­pos­tes no poden ser les matei­xes que oferíem. Quins són, en el cas de les enti­tats soci­als, aquests nous inter­ro­gants i quins des­a­fi­a­ments plan­te­gen?

Pre­ci­sa­ment, un dels ele­ments més relle­vants d'aquest con­text té a veure amb el paper dels ano­me­nats “movi­ments soci­als en xarxa”. Des del 2011 fins a l'actu­a­li­tat, el pla­neta ha pre­sen­ciat una sèrie de pro­tes­tes soci­als que, tot i tenir trets soci­o­cul­tu­rals i soci­o­polítics interns, sí que pre­sen­ten aspec­tes clara­ment trans­ver­sals. Cada cop més estu­dis acadèmics asse­nya­len, entre d'altres coses, l'existència d'una manera simi­lar de mobi­lit­zar-se (carac­te­rit­zada per una com­ple­men­ta­ri­e­tat entre el car­rer i la xarxa) o bé la presència d'unes deman­des soci­als com­par­ti­des (més demo­cra­tit­zació, justícia social i rea­pro­pi­ació d'allò comú).

No obs­tant això, sovint el tei­xit social con­so­li­dat ten­deix a mirar aquests movi­ments amb certa des­con­fiança. Ans al con­trari, hau­ria de que­dar clar que, històrica­ment, els movi­ments soci­als han estat clau en l'anti­ci­pació de valors i han estat en molts moments una palanca dels grans can­vis soci­als. De fet, la vida i la tra­jectòria de mol­tes enti­tats no s'entén pro­ba­ble­ment sense l'existència de movi­ments que prèvia­ment han rei­vin­di­cat una qüestió o una altra.

Sigui com sigui, l'experiència de les pla­ces, les dife­rents mobi­lit­za­ci­ons online/off-line o, per citar un exem­ple clar, rea­li­tats com les PAH ofe­rei­xen algu­nes nove­tats (a vega­des no tan noves) que poden ser útils a les enti­tats, en almenys qua­tre aspec­tes: la manera de tre­ba­llar, molt més horit­zon­tal i par­ti­ci­pa­tiva, en què el tre­ball en xarxa esdevé l'ele­ment cen­tral i en què s'aspira a un cert lide­ratge com­par­tit; les mane­res de crear conei­xe­ment, en què la cons­trucció col·lec­tiva i la incor­po­ració de totes les par­cel·les de conei­xe­ment de cada per­sona són impor­tants; les mane­res d'enten­dre la trans­for­mació social, en què l'apo­de­ra­ment es con­ver­teix en el procés essen­cial, i, final­ment, en les mane­res d'estar a la soci­e­tat, en què l'enfo­ca­ment glo­cal de la rea­li­tat és ine­lu­di­ble (els pro­ble­mes i les solu­ci­ons són locals i glo­bals alhora), un aspecte segu­ra­ment molt assu­mit per la majo­ria d'actors, però que el con­text actual con­ver­teix en irre­ver­si­ble.

Per tot ple­gat, i més enllà del debat curt­ter­mi­nista sobre el que aquests movi­ments han estat capaços d'acon­se­guir o no, tots aquests són una rea­li­tat plena d'inter­pel·laci­ons i d'apre­nen­tat­ges que ni la soci­e­tat en gene­ral ni les enti­tats soci­als en par­ti­cu­lar hau­rien de dei­xar esca­par.