Vendes desiguals de la Grossa de Nadal i augment de la de Cap d'Any
Alguns responsables d'administracions atribueixen la fi dels descens a la tímida recuperació econòmica tot i que admeten la influència de la loteria catalana
Les vendes de números de loteria de la Grossa de Nadal i de la Grossa de Cap d'Any estan experimentant evolucions desiguals a Catalunya. Mentre algunes administracions de Loteria Nacional, consultades per l'ACN, han vist frenar el descens dels últims anys, punts de venda de Grossa de Cap d'Any han consolidat les vendes de l'any passat, primer del sorteig organitzat per la Generalitat, i les han incrementat. Els venedors de loteria espanyola atribueixen la fi del descens a la tímida recuperació econòmica però alguns admeten que la loteria catalana també fa que les vendes no repuntin més.
Lliçà d'Amunt, primera població on va caure la Grossa de Cap d'Any, també ven la de Nadal
A l'administració de loteria número 2 de Lliçà d'Amunt, l'Olga Merino assegura que les vendes “van bastant bé” i creu que hi haurà més facturació que l'any passat, tot i que es mostra prudent fins que es tanqui del tot. Explica aquest repunt per la influència de l'anunci del sorteig d'aquest any: “La publicitat ha estat molt bona i ha calat a la gent”. Merino creu que hi ha coses però que no canvien, com que “la gent se'n recorda a última hora” i per això els dies de més venda són els previs al sorteig de dilluns.
L'any passat el primer sorteig de la Grossa de Cap d'Any va fer caure el premi en un supermercat d'aquesta població però Merino assegura que ni això ni el fet que la loteria hagi de conviure amb aquest nou sorteig els ha afectat.
El supermercat que va repartir la sort el passat 31 de desembre sí que han notat un augment de les vendes de butlletes i a principis de setmana ja en portaven més de 8.000, xifres que asseguren són molt superiors a les de l'any passat.
La crisi i la Grossa de Cap d'Any afecten les vendes de la Loteria de Nadal a les comarques gironines
Com passa des de l'inici de la crisi, la venda de loteria de Nadal a les comarques gironines també baixarà aquest any. De fet, moltes administracions de loteria de la demarcació asseguren que en els últims anys les vendes han caigut una mitjana del 15% i que aquest any no serà una excepció. Ramon Casellas, de l'administració de loteria número 4 de Figueres, assegura que el descens de les vendes es deu, bàsicament, a la crisi, tot i que també hi influeix l'aparició de la Grossa de Cap d'Any. “La crisi ens està fent mal, molta gent no es pot gastar els 20 euros que costa un dècim i cada cop és més normal que un dècim se'l reparteixin entre dues o més persones, el que es nota molt a la caixa”, afegeix Casellas.
Del mateix parer és el Daniel, de l'administració número 2 de Figueres, que afegeix que cada dia es fa més difícil vendre dècims a 20 euros. En aquest sentit, apunta que la fórmula de la Grossa de Cap d'Any, amb dècims a 5 euros, “és una estratègia comercial molt més encertada en els temps que corren” i que són molts els que pensen que seria bo que en un futur es fessin particions més petites per “poder competir en igualtat de condicions amb la Grossa”.
Sobre la Grossa de Cap d'Any, en Daniel lamenta que, com en molts altres aspectes del dia a dia, també s'ha “polititzat” el sorteig de Nadal. “És una opinió personal, però jo crec que la politització de les rifes de Nadal ens està afectant molt”, apunta. Afegeix que molts clients, influïts pel clima polític que viu el país, li pregunten “si té la loteria catalana, que ja no en volen de l'espanyola” i marxen sense comprar un dècim quan fins ara era una tradició.
Pel que fa a les vendes de la Grossa de Cap d'Any, a molts dels comerços consultats ja s'han igualat o superat les xifres de l'any passat. Un d'aquests és la Llibreria la Ploma, situada al carrer de la Rutlla de Figueres, en ple centre de la ciutat. La Carme, la seva propietària, explica que enguany la venda de la Grossa ha estat més “progressiva” perquè es va començar a vendre a l'estiu i que no ha tingut el component d'“histerisme” de la de l'any passat quan molta gent pensava que se'n quedaria sense.