Societat

Societat

Per no perdre la memòria

L'Ajuntament de Riells i Viabrea i Amics Mauthausen homenatgen els veïns del Baix Montseny morts en camps nazis i al conjunt de deportats

Celebren el setantè aniversari de l'alliberament del camp de Mauthausen

Josep Pahisa i Bruguera, Joan Serra i Monrabà, Josep Dalmau i Robello, Martí Soler i Berlet, Pere Expósito i Masnou, Josep Mercader i Salvanya, Jaume Illa i Pujadas i Joan Clos i Pujadas són els veïns dels Baix Montseny que van ser víctimes de l'horror nazi, tal com recorda un monòlit a l'hort del rector de l'abadia de Sant Martí de Riells. Els qui van ser-hi confinats van organitzar la resistència a dins mateix d'aquests camps amb l'objectiu que algun dia tothom pogués saber què hi va passar i, sobretot, perquè aquesta informació arribés a les generacions futures. És una voluntat que podia haver caigut fàcilment en l'oblit des del moment en què Franco va declarar apàtrides els republicans exiliats i, per tant, a mans de la Gestapo.

I, ahir, precisament, el diputat d'ERC al congrés espanyol, Joan Tardà, en el marc d'un acte d'homenatge a aquests veïns del Baix Montseny morts en camps nazis amb motiu del setantè aniversari de l'alliberament del de Mauthausen-Gusen, va remarcar la importància de la feina feta per les entitats memorialistes per mantenir ben viva aquesta voluntat de la resistència en què la presència catalana va ser determinant. “Pròxims al procés constituent, tot és ben viu. A la nova constitució de la república catalana, no més enllà dels articles 6 o 7, hi ha de quedar clar el reconeixement jurídic de les víctimes, la reparació del dany causat i la voluntat de ser presents a tots els organismes internacionals per fer allò que l'Estat espanyol no ha fet”, va sentenciar. “Espanya és una anomalia al món. La resta de països, en canvi, han fet dissabte, han metabolitzat el passat, és a dir, han jutjat els botxins i reparat els danys a les víctimes”, hi va afegir. Tardà va dir que aquesta metabolització s'ha de fer extensiva a totes les víctimes del feixisme i, en aquest sentit, va lamentar l'enèsima negativa del govern espanyol d'anul·lar la sentència a mort del president Francesc Macià.

Abans, l'alcalde de Riells i Viabrea, Josep Maria Bagot, va fer una ofrena al monòlit de Sant Martí de Riells, juntament amb l'expresidenta d'Amical Mauthausen, Rosa Toran. Bagot va recordar que la lluita contra les dictadures, la xenofòbia i l'antisemitisme són valors que s'han de conservar dia a dia amb el coratge amb què els van defensar els republicans deportats als camps nazis. Toran va remarcar les figures de mossèn Pere Ribot i Josep Benet que van mantenir actituds heroiques durant la dictadura franquista. Rafel Aguilar, un dels organitzadors dels actes d'homenatge, va justificar l'escenari escollit recordant que mossèn Ribot va acollir en la clandestinitat les reunions d'Amical Mauthausen fins que l'entitat a ser legalitzada, l'any 1978. Durant dos dies, es van fer conferències, es va poder veure l'exposició Mauthausen, les urnes de l'horror i hi va haver el concert Memòries de l'Holocaust.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.