El risc d'una explosió volcànica a la Garrotxa és moderat, però més elevat que no preveien els experts

Els treballs de camp per concretar la cartografia permetran trobar-hi nous volcans

La zona volcànica de la Gar­rotxa es con­si­de­rava ador­mida, no pas extin­gida, fins fa poc. Ara, els experts han deter­mi­nat que no és cor­recte dir que dorm, sinó que es con­si­dera activa i, din­tre d'aquesta cata­lo­gació, que el risc que torni a entrar en erupció és mode­rat. Es con­si­dera activa, perquè ha tin­gut algun volcà actiu els últims 10.000/15.000 anys. I, quant al fet que el risc d'erupció és mode­rat, s'ha de tenir en compte en pri­mer lloc que, a diferència del que suc­ce­eix en el cas dels ter­ratrèmols, no hi ha una escala inter­na­ci­o­nal per mesu­rar aquest paràmetre. La més uti­lit­zada és la que usa el govern dels Estats Units, que pren en con­si­de­ració dos fac­tors. D'una banda, la pro­ba­bi­li­tat que això acabi pas­sant i, d'una altra, les pèrdues huma­nes que això pot oca­si­o­nar.

A par­tir de l'anàlisi que els vul­canòlegs fan dels dos fac­tors s'esta­bleix un esca­lat que fixa qua­tre graus de risc: baix, mode­rat, alt i molt alt. Segons aquesta escala, el risc de la Gar­rotxa és mode­rat. La pro­ba­bi­li­tat d'una erupció és baixa, però seria alta la pèrdua per danys mate­ri­als i econòmics.

El que és segur és que hi haurà una altra erupció. És impen­sa­ble que no exploti cap altre volcà en el futur, si es té en compte que a les comar­ques giro­ni­nes –la con­nexió de la zona gar­rot­xina amb la Crosa de Sant Dal­mai és evi­dent– hi han escla­tat fa 10 mili­ons d'anys. A la Gar­rotxa, hi ha més de qua­ranta cons volcànics, la majo­ria dels quals pro­ve­nen d'erup­ci­ons estrom­bo­li­a­nes, que explo­ten poc o només quan la lava entra en con­tacte amb l'aigua.

Reprodueixen virtualment l'explosió del volcà Croscat

La recreació de l'erupció del volcà Croscat prenent les dades meteorològiques reals d'un dia concret ha revelat que no caldria evacuar tota la ciutat d'Olot –el volcà està a cavall de la capital garrotxina i Santa Pau i en un punt elevat–. La lava arribaria a l'entrada per la carretera de Santa Pau i les cendres es dirigirien cap al nord. Algunes restes arribarien fins i tot a Londres. Per prevenir una possible erupció a la Garrotxa, caldria monitoritzar –tal com vol fer el CSIC– la zona amb uns aparells que detecten si el magma creix. Hi ha, també, un pla d'evacuació a punt per a una situació de risc. Ara bé, cal fer més recerca vulcanològica i més estudis de base per poder preparar una estratègia de detecció més fiable.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.