Transhumància
Viatge ancestral cap a Terol
Els germans Martorell Gargallo travessen el Montsià i el Maestrat per arribar fins a Terol, on passen l'estiu en unes condicions de climatologia i de pastos més adequades per al bestiar amb què treballen, el boví
És un viatge en què les petges dibuixen una expedició de milers d'anys i que sembla pràcticament perduda en el context actual. És com es podria definir la transhumància que, primavera rere primavera, recorre les comarques segellades pel riu Sénia per reubicar un ramat boví d'un centenar de caps, des d'Alfara de Carles fins a Fortanete, a la província de Terol. Els ramats fan el camí invers a la tardor i recorren, dues vegades l'any, les vies pecuàries del sud de Catalunya, el nord del País Valencià i el sud-est d'Aragó, a la recerca de pastures.
La ruta comença a la vall del Toscar, al cor del Parc Natural dels Ports, amb els germans ampostins Martorell Gargallo, els únics del territori amb bestiar boví que segueixen la tradició de la transhumància. “Seguim la tradició per buscar pastos més frescos i perquè els animals estiguen bé. És una tradició a la família i ho portem a la sang”, explica Juan Martorell, un dels protagonistes de la ruta.
En resseguir les vies pecuàries que vertebren les comarques ebrenques, el Maestrat i les terres aragoneses a través de la ruta del Llosar, per on conserven el dret de pas, els participants encaren els vora 200 quilòmetres de recorregut a peu, a cavall i amb un vehicle de suport, superen barrancs i dormen al ras durant pràcticament tota la ruta. Reviuen, per tant, les migracions animals marcades per les estacions de l'any. A ritme del bestiar, durant el trajecte, els voluntaris que presten ajuda pel camí es van afegint al caliu de la gent dels pobles que travessen, com Xert i Anglesola, a Terol. Aquestes dues són les úniques localitats per on entren els ramaders. Els protagonistes de l'experiència reivindiquen, en aquest sentit, l'ús de les antigues vies de comunicació i les carrerades reals.
Juan Martorell explica: “Els camins de la transhumància han enllaçat els territoris de tota la península Ibèrica i han servit, en moltes ocasions, per fer carreteres. Per aquest motiu, els ramats tenen dret a passar pels antics camins.”
No ho fan sols. De sis a nou persones s'encarreguen de comptar el bestiar, les vaques avileses que es desplacen, d'establir un perímetre de seguretat cada vespre i de protegir el bestiar amb els conductors quan recorren carreteres comarcals i nacionals. Entre trajecte i trajecte, els participants dinen i dormen al ras, al més pur estil cowboy.
Durant les jornades, l'expedició recorre els Reguers, Mas de Barberans i la Sénia, a Catalunya. Passen al País Valencià, i els ramats s'apropen als pobles de Canet lo Roig, Xert, Catí i Vilafranca. Una vegada a Terol, els participants van des d'Anglesola fins a Fortanete passant per la localitat de Cantavella, la capital de la comarca aragonesa Maestrazgo. Ara, el bestiar s'estarà fins a la tardor a aquestes localitats, on abunden els pastos i les temperatures són més fresques. Quan torne el fred, els germans Martorell faran la ruta inversa, ja que, segons explica Juan Martorell, “per tindre els ramats a l'hivern a Fortanete cal una granja i alimentació a base de pinsos, perquè el fred és molt intens”.