Territori
Fora abans de ser a dins
La proposta de la llei del Lluçanès preveu que, un cop estigui creada la comarca, els cinc municipis que van votar-hi en contra en puguin sortir
La ponència redactora ho incorpora després d'escoltar els alcaldes al Parlament
Els municipis que van votar no a formar part de la futura comarca del Lluçanès hi estaran inclosos inicialment però se'ls permetrà sortir-ne un cop la comarca estigui formada. Això és el que preveu la proposta de llei que ha de permetre que s'iniciï la tramitació parlamentària per a la creació de la que ha de ser la 43a comarca catalana. I és la fórmula que ha trobat la ponència redactora per a les cinc poblacions que van votar contra la creació del Lluçanès durant la consulta del juliol del 2015. El document se signarà previsiblement avui i hi donen suport Junts pel Sí, la CUP i Catalunya Sí que es Pot. Ciutadans s'hi mostra en contra i el PP i el PSC plantegen dubtes.
El text inicial que la ponència redactora va presentar als alcaldes en una reunió al Parlament no incloïa l'opció que els municipis del no deixin el Lluçanès. Però, un cop escoltada l'opinió de tots els batlles –ahir al Parlament hi van ser tots menys un–, es va incloure aquesta opció com a disposició addicional perquè “aquests municipis s'hi puguin sentir còmodes i no estiguin obligats a formar-ne part d'un inici”, segons va explicar Adriana Delgado, ponent redactora de la proposició de llei. “La proposta preveu una comarca de tretze municipis però s'ha incorporat aquest mecanisme per donar aquest marge de no tenir l'obligatorietat de ser-hi”, explicava Delgado. “Els alcaldes dels municipis on el no va guanyar no se sentien còmodes”, ho justificava.
L'alcalde de Prats i president del Consorci del Lluçanès, Isaac Peraire, va agrair que la ponència hagués escoltat l'opinió dels alcaldes abans de signar el document que donarà el tret de sortida a la tramitació parlamentària. Peraire va admetre que calia trobar “un encaix als llocs on va sortir no”. “Crec que és important que seguim els passos que toquen perquè hi puguem ser tots, i que es comenci a perfilar el tràmit parlamentari com més aviat millor”, va manifestar. L'alcalde de Prats sempre ha defensat que, tot i que en cinc dels tretze municipis del Lluçanès el no es va imposar a la consulta, tots els alcaldes treballaven units per tirar endavant la comarca i per tant caldria trobar una solució per als municipis on havia sortit que no. Precisament, això és el que van plantejar ahir els alcaldes del no al Parlament. Segons el de Sant Feliu Sasserra, Joan Ramon Soler, la tramitació tot just comença i poden passar moltes coses: “Si em donen la porta per sortir i el vot del meu poble va ser un no, com a alcalde haig de marxar i marxaré encara que a Sant Feliu el resultat anés de quinze vots.” De tota manera, Soler assegura que li sabria molt greu i que encara hi ha temps per buscar alternatives. També l'alcalde de Sant Agustí de Lluçanès, Josep Pujol, explica que, si bé s'havia parlat d'unitat per “treballar”, a Sant Agustí mai han estat d'acord amb la creació d'una comarca “amb un consell comarcal i dinou consellers”. Però manifesta que estan oberts a parlar d'una altra opció. Pujol defensa que entraria a la comarca si es tornés a votar. Els alcaldes asseguren que durant la reunió no se'ls va explicar la disposició addicional.
En la consulta del 26 de juliol del 2015 es va imposar el sí amb un 70,7% dels vots i amb una participació del 55,15%. Però cinc dels tretze municipis van dir que no: Santa Maria de Merlès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès i Sant Feliu Sasserra.
La proposta de llei de la comarca del Lluçanès també inclourà un preàmbul –a petició dels alcaldes– amb part de l'anomenat document d'Olost, que van signar els municipis l'1 d'octubre passat i en el qual s'expressa la voluntat dels alcaldes de crear una comarca eficient, àgil i propera a la ciutadania.