VALENTÍ AGUSTÍ
ALCALDE DE PALAFOLLS
«És la millor teràpia per deixar de fumar»
Va patir una angina de pit a finals de juliol i ja torna a treballar a l'Ajuntament
Unes vacances mogudes...
–«Déu n'hi do! Les vaig acabar al servei d'urgències de l'hospital Can Misses d'Eivissa amb un diagnòstic no gens favorable: una angina de pit.»
–Però vostè és metge. No havia tingut símptomes abans?
–«Reconec que no en vaig voler fer gaire cas. Em costava respirar, no podia fer esforços, em feia mal el pit, em vaig començar a medicar... Però vaig pensar que uns dies de descans m'anirien bé.»
–No va ser així.
–«Bé, depèn com es miri. Era millor dur la família al servei d'urgències que no pas al cementiri [riu]. Vam arribar a l'hospital de matinada i ens el vam trobar ple de joves que no havien superat la marxa de la nit eivissenca. Em van atendre ràpidament. Primer semblava que la cosa necessitaria una operació més complexa, però al final amb un cateterisme simple es va resoldre. Un equip de cardiòlegs de la Vall d'Hebron que visiten l'illa habitualment em van intervenir sense anestèsia.»
–Com?
–«Sí. Ho fan al natural perquè comporta menys risc. A més, és força pedagògic perquè t'expliquen pas a pas tot el que et fan. I a més ho veus a través d'una pantalla. Semblava una visita del lampista. Em van col·locar una mena de molla a la vena i de seguida va començar a córrer la sang un altre cop. I un cop acabada l'operació, a sopar.»
–Li han prohibit fumar.
–«No m'ha calgut! No hi ha millor teràpia que una experiència com aquesta. No he patit ni síndrome d'abstinència ni res.»
–La seva malaltia ha provocat reaccions arreu.
–«M'he sentit molt estimat. Família, amics, companys... Ha trucat tothom interessant-se pel meu estat de salut. Tant la gent que em coneix com a alcalde, com aquella a qui atenc com a metge. Realment sóc molt afortunat.»
–Què ha après de tot plegat?
–«Que la vida penja d'un fil i que aquest en qualsevol moment es pot trencar. Suposo que més o menys el que pensa tothom que ha passat per això.»
–El farà canviar de vida?
–«A grans trets, no ho crec pas. Ja porto molts anys sent com sóc. La vida és curta. Sé que em recomanen de fer una altra vida, més llarga; però per mi no és vida. Mantindré la feina a la consulta, a la Comunitat Terapèutica del Maresme i a l'alcaldia. Continuaré vivint amb intensitat el dia a dia, perquè no ho sé fer d'una altra manera. Ara, com a record de l'episodi, em queda l'obligació de prendre vuit pastilles diàries. I això és un toc d'atenció!»
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
