Com gestionar les engrunes, a Anglès

A Anglès hi ha diners. Sembla mentida, perquè no ens cansem de dir que Anglès és un municipi arruïnat que no té ni un duro (l'expressió més correcta actualment seria ni un euro), però resulta que segons es va despendre d'un acte públic organitzat per la CUP a Anglès divendres per tal que el regidor d'Hisenda, Esteve Callís, respongués les preguntes dels vilatans, sí que hi ha diners. Aquesta dada reveladora va sortir arran de la intervenció d'un veí, Josep Casadellà. Aquest home no és altre que el que el 2012 va decidir deixar de pagar els peatges de l'AP-7 el 2012 i va engrescar tot un moviment a partir de la seva rebel·lia. Potser podria haver proposat que Anglès deixi de pagar als bancs, a veure si li surt igual de bé i l'exemple s'escampa com el del #Novullpagar, però no és el cas.

Pel que es va viure divendres, i si la trentena de persones que hi havia a l'hotel d'entitats poden ser una mostra representativa, a Anglès ja s'han cansat de sentir allò que no hi ha diners, que no es pot fer res i que l'equip de govern actual va trobar-se moltes factures per pagar al calaix. I quan va ser hora d'explicar els números, en l'acte organitzat per la CUP, Casadellà va preguntar quants diners té l'Ajuntament per poder decidir què en fa (un cop s'han tret les despeses de personal i els deutes als bancs).

Esteve Callís va respondre que només es pot jugar amb uns 800.000 euros. Alegria! Però no. Resulta que un cop garbellades d'aquí les despeses d'escombraries, enllumenat, gestió del centre de dia, manteniment de jardins i de la piscina, potser al final gratant molt queden uns 200.000 euros que l'Ajuntament pot decidir a què destina, d'un pressupost que el 2014 puja a 4,5 milions. Potser si cada veí es cuida d'escombrar un tram de carrer ja no caldrà tenir empresa de neteja? L'acte havia de girar al voltant de dos grans temes: el pressupost i la Burés –l'antiga fàbrica que, si tot va bé, el poble acabarà de pagar als bancs el 2028. Però una bona part del debat pressupostari va acabar monopolitzat per les engrunes d'un pastís que és ben magre: membres d'entitats del poble qüestionant la subvenció nominativa de 3.200 euros que rep el club de futbol. Una quantitat que no sembla gran cosa, però que, quan es gestiona la misèria, és cobejada.Del públic sortien algun jugador de waterpolo i membres de la colla dels geganters i d'altres entitats menys afortunades que fan mans i mànigues per subsistir i volen esgarrapar alguna engruna. Callís i l'alcalde, Pere Espinet, van explicar que no hi ha més diners i que ja s'ajuda les entitats com es pot. Espinet va parlar d'un sostre que va arreglar l'empresa Antex amb la seva mediació –suposadament– i d'unes botifarres que havia aconseguit d'alguna manera per a alguna festa, però, tot i això, la insatisfacció es palpava. Malgrat tot, públic i polítics locals van acabar agraint que es portés a terme l'acte. Algú del públic fins i tot va destacar que és el primer cop que es fa un acte d'aquesta mena al poble. De tota manera, va quedar com a deure pendent més transparència.