Medi ambient

Prevenció d'incendis

Ovelles per fer neteja

Des de principis de novembre i fins abans de Nadal, un ramat pastura per dues urbanitzacions de Sant Cugat per treure les males herbes dels marges

Després, les pastores redactaran per al consistori un informe de la feina feta durant el mes i mig perquè aquest decideixi si els animals poden continuar pasturant pels camps del municipi

“El ramatencara s'hi ha d'adaptar, ha d'establir noves jerarquies i dedicar-se a la feina”

Des de principis de novembre, un ramat d'ovelles i alguna cabra va començar a pasturar per les franges de bosc que hi ha a prop dels camins de la urbanització de Sant Medir de Sant Cugat. Quan van tenir aquests marges nets d'arbustos i matolls, els caps de bestiar van anar a pasturar pels voltants de la Torre Negre, on s'hi quedaran fins cap a Nadal. Dues pastores, la Cristina de Llanos i la Clara Besora, han estat les encarregades de conduir aquest ramat i, d'aquesta manera, tirar endavant la prova pilot impulsada per l'Ajuntament amb l'objectiu de buscar fórmules efectives per fer més eficient la gestió forestal.

Ni la Cristina ni la Clara, dues santcugatenques que s'han format per ser pastores, pensaven poder exercir el seu ofici pels voltants del municipi que les ha vist créixer. Fa més d'un mes que, cada matí, un cop l'herba ha perdut la humitat de la nit, treuen a pasturar aquest ramat que ve de la comarca del Berguedà i s'estan per la serra de Collserola fins que es pon el sol. Les primeres tres setmanes, els animals han descansat en un tancat provisional on les pastores reconeixen haver passat alguna nit fent-los companyia. “Van ser els primers dies, per assegurar que s'adaptaven bé al lloc, no volíem deixar les ovelles i les cabres soles”, explicaven. Les pastores han tingut l'avantatge de conèixer bé el terreny i els obstacles possibles. Dels 120 caps de bestiar que han guiat amb l'ajuda de dos gossos, el 90% són ovelles i el 10% són cabres; totes vénen d'un ramat més gran, de 700 caps de bestiar. “Al principi, els animals s'havien d'adaptar, havien d'establir noves jerarquies per després concentrar-se en la feina”, explicava la Clara. Les dues pastores comentaven que, al principi, el bestiar encara es distreia amb tot tipus de sorolls, des dels més estridents, com ara els dels cotxes, fins als més subtils, com el soroll dels ciclistes i excursionistes. Tanmateix, reconeixien que els veïns, satisfets de conviure amb les pastores, han complert amb les recomanacions de l'Ajuntament evitant, per exemple, que els gossos s'acostin al bestiar. Tothom ha respectat la feina feta per les pastores, fins i tot durant el cap de setmana, quan a la muntanya hi ha més gent. Explicaven que els caps de setmana han hagut de dedicar-se exclusivament al ramat, “ens han faltat mans per fer la feina d'intendència: moure tanques d'un lloc a l'altre per acotar els camins per als animals”.

El bestiar, a banda d'acostumar-se als factors externs, també s'ha hagut d'adaptar a l'alimentació, ja que, principalment les ovelles, s'han trobat amb una vegetació més arbustiva, que seria millor per a un ramat de cabres. Però tant la Cristina com la Clara coincidien a dir que el ramat no podia ser només de cabres “perquè aquestes picotegen i no netegen bé el sotabosc com ho fan les ovelles”.

Per sort, de mica en mica, les ovelles s'han anat acostumant a la nova vegetació. Només feia 15 dies que pasturaven i “ja menjaven llentiscle, un típic arbust d'alzinar que normalment no mengen”, comentava la Clara. La feina de les dues pastores no ha estat només tenir cura del ramat, sinó que ha anat més enllà. Després de la feina feta, redactaran un informe per a l'Ajuntament de Sant Cugat on hauran d'explicar si aquesta és una bona manera de gestió forestal. La Clara ho tenia clar des d'un principi: “Sí que és veritat que hi ha llocs on primer han de passar les màquines desbrossadores, però si hi ha un ramat pasturant, s'ha de fer de manera esporàdica.” Recordaven que aquestes màquines fan més sorolls i són més contaminants. En canvi, amb la pastura “no es trenca l'equilibri de la natura i el bestiar arriba a llocs on les màquines no poden accedir i tot queda més net”, hi afegia la pastora. Les dues apostaven perquè si la prova pilot passa a ser una situació definitiva, el projecte vagi més enllà i contempli, per exemple, fer pedagogia de la feina de pastor, “explicant a les famílies que és un ofici que té cura de l'entorn i dels animals”. Però per Nadal, les ovelles tornaran al seu corral del Berguedà i les pastores, a casa seva. Caldrà esperar per saber com valora el consistori aquesta iniciativa.

N'hi ha d'altres
Actualment, al parc de Collserola hi ha cinc ramats d'ovelles i cabres; un pastura pels voltants de Montcada i Reixac, dos ho fan a Sant Feliu, un a Sant Just i un altre al Papiol. Aquest últim, que també pastura per Valldoreix, ho va començar a fer el 2013, i la resta fa més de 30 anys que són a Collserola. El consorci del parc va començar la reintroducció controlada de ramats d'ovelles i cabres el 1995 pel manteniment de les repoblacions de pins fetes a finals dels 80. Avui els ramats pasturen tot l'any per Collserola; és una pastura de secà.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.