medi ambient
gestió de residus
Clariana mostra el futur del tractament de residus
El sistema de la planta solsonina permet reduir la generació de lixiviats i gasos de la fracció resta i fa que l'abocador guanyi espai, la qual cosa li allarga la vida
El govern avança que implantarà el model a més llocs del país
Clariana de Cardener és un petit poble del Solsonès d'encara no 150 veïns, però el seu nom ja comença a ressonar en països com ara Bolívia, Israel o Turquia. També a Europa, i en diverses regions d'Amèrica del Sud. El motiu és el seu centre de tractament de residus, que amb un innovador sistema està aconseguint resultats d'èxit pel que fa a la reducció de lixiviats i de gasos contaminants que genera la fracció resta –la que els ciutadans llancem al contenidor del rebuig– i pel que fa a la reducció del volum d'aquest tipus de deixalla que s'acaba dipositant a l'abocador.
Tal com detalla el director de l'Agència de Residus de Catalunya, Josep Maria Tost, “una de les grans lliçons de l'experiència de Clariana és que guanyem espai i, per tant, allarguem la vida de l'abocador”. En aquest sentit, Tost té clar que és un model a seguir i ha avançat que “en els quatre anys vinents” l'Agència té previst instal·lar el sistema –anomenat MMA System– “en dos o tres territoris” de Catalunya que tractin el mateix volum de residus que a la planta de Clariana, que dóna servei a tot el Solsonès i al poble bagenc de Cardona. Segons ha especificat, el sistema és ideal per a plantes que tractin “entre 5.000 i 15.000 tones l'any de residus, màxim 20.000”.
A grans trets, el que es fa a Clariana amb les bosses d'escombraries del rebuig de casa és obrir-les i passar-les per un circuit que, mitjançant uns separadors, es distingeixen els materials fèrrics de la matèria orgànica. Un cop separat, el rebuig continua el circuit, que acaba amb un embalatge que el deixa preparat per ser dipositat a l'abocador. Fonts de la UTE Solsonès Net, que gestiona la planta, apunten que de cada 100 tones de rebuig que entren i passen pel pretractament se n'acaben dipositant 50 a l'abocador.
El quid del procés, però, és la matèria orgànica que s'aconsegueix separar del rebuig domèstic. Es trasllada en unes trinxeres on s'hi estarà tres setmanes, durant les quals s'hi insuflarà aire per aconseguir unes condicions de temperatura i humitat determinades que la bioestabilitzaran. Acabat el procés, el material restant es podrà utilitzar per fer talussos de carreteres i també del mateix abocador.
El fet de treure la matèria orgànica de les bosses de deixalles permet que la que s'acaba enterrant generi menys lixiviats i menys biogàs; fa que el volum del que entra es redueixi significativament, i permet tancar el cercle reutilitzant (per fer talussos) la matèria orgànica que s'ha aconseguit extreure de la fracció resta. Com diu Tost, “mirem de treure la màxima humitat possible a la fracció resta que va a l'abocador per minimitzar les lixiviats que genera, i guanyem espai. És la gran novetat que té la planta de Clariana”.
Amb el sistema, a més, la planta solsonina compleix els mandats europeus, que apunten que “el 2018 el 100% de la fracció resta s'haurà de pretractar abans d'anar a l'abocador”, explica Tost, que recorda que “un 60% del residu que generem a Catalunya encara se'n va a abocador o a incineració”.
Prova única a l'Estat
Utilitzant el mateix circuit, la planta ha estat la seu d'una prova pilot pionera a l'Estat espanyol, en què s'han tractat deixalles ja enterrades. Es va obrir un petit tros del vas antic de l'abocador, es va passar la deixalla pel circuit i per les trinxeres “i vam retornar a l'abocador un 65% del que vam treure”, detalla Tost. I hi afegeix: “Els resultats ambientals i econòmics de la prova són positius: recuperem materials –abans dels 90 s'hi abocava “de tot”, diu–, reduïm les emissions que causen l'efecte hivernacle i, en allargar la vida de l'abocador, reduïm inversió pública”. “És un sistema molt viable per aquells territoris que tenen una necessitat urgent d'ampliar abocadors i no tenen lloc ni mitjans. És una tecnologia de la qual sentirem a parlar en un futur”.
De fet, la planta no ha parat de rebre delegacions internacionals des que l'any passat van presentar el projecte –que s'anomena de mineria d'abocador– en un congrés fet a Grècia. En aquesta línia, podríem veure com altres llocs del món copien una experiència que, a més, “és 100% catalana: el disseny, el producte i la tecnologia són d'aquí”.