urbanisme
L'oposició a l'edifici Maddox de Platja d'Aro es reactiva
El projecte, congelat una dècada per la fallida de la promotora, es pot reprendre perquè la llicència avalada pel TSJC és vigent
Veïns dels edificis Cavall Bernat s'hi oposen perquè els tapa la vista al mar
El projecte d'una promoció d'apartaments al solar de l'antiga discoteca Maddox, a l'extrem nord del passeig marítim de Platja d'Aro, s'ha revifat després d'una dècada sense notícies. El local d'oci va tancar les portes el setembre del 2005. I a principis de l'estiu del 2006, el seu enderroc ja va aixecar les queixes dels veïns dels edificis Cavall Bernat I i II. El consistori va donar llum verd a una llicència per aixecar-hi disset apartaments en un bloc de quatre alçàries (planta baixa i tres pisos), però posteriorment la va deixar en suspens el 2008, arran d'un contenciós dels veïns i un informe contrari de la Diputació.
La promotora, Riurod Patrimoni SL, va guanyar el 2013 un contenciós contra la suspensió de la llicència al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). I malgrat la seva fallida i procés de liquidació, el solar i la llicència van quedar en mans de la Sareb –l'anomenat banc dolent estatal d'actius immobiliaris–, que ha trobat nous inversors interessats. Des de la comunitat de l'edifici Cavall Bernat II, un veí, Lluís Cruz, sosté que persisteix “el perjudici per als propietaris, que van adquirir propietats a primera línia de mar”, i posa en qüestió que la llicència d'obres es pugui transmetre una dècada després de la seva concessió. A més, segons la informació de què disposen els veïns afectats, el nou projecte preveuria només nou apartaments de luxe, una modificació que els ha fet estudiar la manera d'impugnar un altre cop els plans d'edificació.
El govern local s'inhibeix
Des del consistori, el tinent d'alcalde d'Urbanisme, Josep Maria Solé, recorda que van impugnar la llicència, però “té l'aval judicial del TSJC” i “és un actiu que es pot transmetre amb la compravenda de la finca” per part de la Sareb.
Solé no té encara constància que hagin d'iniciar-se obres a la parcel·la, però admet que si un nou promotor rebaixés la densitat d'habitatges (de disset a nou) no hi hauria d'haver inconvenients, sempre que això no afecti la volumetria aprovada ni s'excedeixin paràmetres d'ocupació de la parcel·la o el total de sostre (els metres quadrats construïts). El juny passat, però, el govern local va tornar a activar el calendari per a la caducitat del permís, si no s'inicien els treballs dins del termini previst en la concessió original i descomptant, això sí, els períodes de litigi.Els veïns i el consistori coincideixen, però, que cal una solució a la deixadesa del solar, on primer les runes, després la vegetació que creix sense control i ara, periòdicament, les deixalles generen una imatge d'abandonament en un espai privilegiat. Les dues comunitats van plantejar fa cinc anys que el municipi es quedés la parcel·la i hi fes algun equipament, com ara un amfiteatre a cel obert, però el govern local ni tan sols va estudiar l'operació per l'elevat cost que hauria tingut, entre l'expropiació d'un solar residencial a primera línia de mar i les obres posteriors.
