L'Ajuntament vol prioritat en l'aigua termal de Caldes
El TSJC avala que el consistori exploti el pou de Repsol i admet que la seva aigua té utilitat pública
L'equip de govern tramita l'aprofitament del brollador i busca un acord amb les embotelladores
L'Ajuntament de Caldes de Malavella vol tenir prioritat sobre l'aigua termal del municipi. L'equip de govern, de CiU, considera que dues sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) avalen que reclami compensacions per l'aigua del pou (brollador) de l'antiga planta de Repsol i que se li reconegui “el dret preferent” sobre l'aigua, diu el primer tinent d'alcalde, Sergi Mir.
Les resolucions del TSJC agilitzaran les actuacions de l'Ajuntament, que mesurarà quanta aigua pot extreure del pou. “Volem preservar l'aqüífer termal i el que no volem és que l'aprofitament entri en contradicció amb les empreses establertes”, afirma el regidor d'Obres i Serveis. L'acord amb les plantes embotelladores podria incloure un conveni segons el qual el consistori rebria compensacions. Les dues parts es reuniran a finals de febrer.
Comptadors als pous
L'Ajuntament preveu demanar autorització a la Generalitat per instal·lar comptadors segellats en tots els pous. “Així sabríem com afectem la resta d'explotacions actuals, Malavella, Vichy Catalan, Sant Narcís i Imperial, cada cop que traiem aigua de l'antiga planta de Repsol [Butano].” L'Ajuntament també hauria de definir un perímetre de protecció del brollador, “que es podria encavalcar amb el perímetre de protecció dels altres pous de Caldes”, diu Mir. El primer perímetre va ser fixat el 28 de març del 1988.
La sentència del 30 de desembre del 2016 del TSJC –al recurs de Vichy Catalan– avala que l'aigua de Repsol és d'utilitat pública i que l'Ajuntament se'n pot beneficiar. La resolució admet que l'aigua del brollador té “l'origen geològic comú”.
El mateix dia (30 de desembre) el TSJC va tombar un recurs de Repsol. L'empresa sostenia que la regulació de les aigües mineromedicinals havia quedat exclosa de la llei d'aigües (estatal) i que eren vigents les disposicions del Codi Civil. Si fos així, les aigües del pou de captació continuarien sent de titularitat privada (de Repsol), sostenien.
El tribunal desestima el raonament de Repsol. Exposa que el domini de les aigües es regeix per la llei d'aigües, però que és la llei de mines la que regula la investigació i l'aprofitament del recurs hidràulic. “Les aigües del pou de Repsol són públiques”, certifica el TSJC, que defensa que l'Ajuntament tingui el dret preferent sobre el pou.
El 14 de desembre del 2012, la direcció general de Mines de la Generalitat va declarar l'aigua del pou de Repsol mineromedicinal. Això permetia a l'Ajuntament iniciar els tràmits per a l'aprofitament. El 19 de març del 2013, Vichy Catalan va presentar un recurs contra aquesta declaració.
La font de la Mina, no
El maig del 2016, el Tribunal Suprem (TS) va tombar un recurs municipal que s'oposava que l'aigua de la font de la Mina (o Raig d'en Mel) fos mineromedicinal. El TS ratificava una sentència del TSJC. La font de la Mina forma part del perímetre de les embotelladores, però el pou de Repsol, no. I el consistori en vol l'aprofitament.
A Caldes, també hi ha un pou al puig de les Moleres, que explota Malavella; un altre al puig de Sant Grau, que exploten Sant Narcís i Imperial, i un tercer al puig de les Ànimes, que explota Vichy Catalan.
