“L’objectiu és facilitar l’ús social de la tecnologia de les renovables”

Vam fer la inauguració diumenge, però funciona des de mitjan març produint cap a 700.000 quilowatts hora. Són 2,35 megawatts i produeix electricitat en quantitat.

El 2009, quan ens vam trobar per celebrar els 25 anys del primer molí que s’havia posat a Catalunya el 1984, quan el repte era desenvolupar tecnologia. I ara que la tenim, vam estar pensant què podríem fer que no es fes al país. Com que la tecnologia eòlica la vam aprendre de Dinamarca, i allà hi ha molta participació popular, vam pensar a llançar un projecte que permetés a la gent participar-hi.

El més divertit és que va sortir una notícia a La Vanguardia i vam començar a rebre una cinquantena de correus de gent que hi volia participar i et deia els diners que hi posaria... però només hi havia la idea [riu]. I ens hi vam posar buscant un emplaçament i, per minimitzar els costos, havíem de tenir dades de vent, tenir una xarxa a la vora i que fos accessible.

Era qüestió de buscar. Sabíem on feia vent i era trobar un municipi on tampoc hi hagués hagut conflictes. I el vam trobar just al costat d’una línia de 25.000 volts de distribució, amb accés, vent suficient en ser un altiplà de 700 metres d’altura a la Segarra. Vam parlar amb propietaris i Ajuntament, i tothom ho veia bé. I ens vam llançar per la finestra.

S’havia de buscar una màquina, fer el projecte i entrar-lo administrativament a la Generalitat perquè et donés els permisos corresponents. El 2009 podíem comprar les màquines d’Ecotècnia, però s’havia venut a Alstom i el 2012, quan es va entrar el projecte, la màquina prevista s’havia deixat de fabricar. Vam triar la més moderna, una ECO 122, de 122 metres de diàmetre i 2,6 megawatts. Els tràmits van durar fins al 2016, aconseguim el permís, anem al fabricant per firmar el contracte de la màquina i ja no era Alstom, sinó General Electric, i ens diuen que la màquina l’havien descatalogat. Els vam dir que no compràvem màquines a fabricants de reactors nuclears, ja que són els responsables del Fukushima, i ens va obligar a buscar fabricant. El vam trobar a Alemanya, amb el fabricant Enercon, subministrador de molts parcs eòlics participats en aquell país. I volia ser el primer d’aquestes característiques comunitàries a Catalunya, Espanya i tot el Mediterrani. La màquina és molt bona tecnològicament, un e-103 EP2 que genera electricitat en el mateix moment que giren les pales sense necessitat de caixa de canvi i per a vents mitjans baixos. A la tardor ens la van enviar al port de Tarragona i vam fer el transport fins a Pujalt amb camions de 50 metres.

Sí, tenim uns 480 inscrits que creixen dia a dia perquè està obert, amb compromisos d’aportació que superen els 2,2 milions i la resta l’hem cobert amb un crèdit tou de Som Energia. Està pràcticament tot pagat, queden quatre romanents de factures, i dels 3.050.000 euros previstos del projecte i, per acabar l’auditoria, haurem rebaixat els costos a uns 2,8 milions.

Venem electricitat al mercat i tenim uns ingressos, que descomptant-hi les despeses de manteniment de la màquina, assegurances i la feina de gestió, es reparteix proporcionalment a la gent. Amb els números que hem fet, amb les condicions desfavorables per a l’eòlica que hi ha a Espanya, sense primes ni preus assegurats, hem estimat que podrem retornar any a any la recuperació de la inversió en un màxim de 20 anys. La màquina té 25 anys de vida i aquests últims seran de beneficis nets. La rendibilitat global pot ser d’un 2 o un 3%. Ningú hi perd diners, tens un petit marge, i sempre pots dir que hi participes i et genera l’energia elèctrica equivalent a tot el que fas servir a casa. El gran repte és eliminar les emissions de gasos, ja que tots parlem de canvi climàtic, però potser que fem alguna cosa... I nosaltres oferim que hi participi a títol individual o a empreses, entitats, etc. Per exemple, ho fa Greenpeace. L’objectiu és facilitar l’apropiació i ús social de la tecnologia de les energies renovables, com sí que ha fet la gent amb els mòbils, els cotxes o els ordinadors. I estan a l’abast de tothom, en el cas de l’eòlica, col·lectivament.

El que volem és que la gent ens copiï i en surtin molts més. Alguns municipis s’hi han interessat i fins i tot un dels participants és una cooperativa d’electricitat grega per aplicar-ho allà. Les empreses tenen el dret de fer-ho, però la gent també, i el volem exercir.