Una jurista de la URV qüestiona la tramitació del Castor

“Mala fe”, “il·lega­li­tats”, manca de trans­parència i de par­ti­ci­pació. Aques­tes són els prin­ci­pals trets que van mar­car la tra­mi­tació del pro­jecte Cas­tor, segons ha denun­ciat la jurista i pro­fes­sora de Dret Admi­nis­tra­tiu de la URV, Aitana de la Varga, en la seva com­pa­rei­xença a la Comissió d’Inves­ti­gació sobre el fiasco del magat­zem de gas sub­marí al Par­la­ment.

L’experta ha citat exem­ples con­crets com la sob­tada cor­recció d’errors que va per­me­tre modi­fi­car els límits marítims perquè la superfície de la con­cessió quedés en aigües del País Valencià –difi­cul­tant la inter­venció de la Gene­ra­li­tat– o, de forma més evi­dent, el tros­se­ja­ment del pro­jecte per esqui­var la sub­missió d’algu­nes parts a l’impacte ambi­en­tal, com el gaso­ducte, que els tri­bu­nals han decla­rat com a il·legal.

Tant l’Audiència Naci­o­nal com el Tri­bu­nal Suprem van sen­ten­ciar com a il·legal el gaso­ducte de con­nexió entre la planta ter­res­tre del Cas­tor i la xarxa gene­ral: el frag­ment del con­ducte i una inter­pre­tació interes­sada de la llei valen­ci­ana va por­tar el depar­ta­ment que diri­gia a la secretària d’Estat pel Canvi Climàtic, i actual minis­tra per a la Tran­sició Ecològica, Teresa Ribera, a exi­mir el pro­jecte de l’ava­lu­ació d’impacte ambi­en­tal.

També un jut­jat de Cas­telló va aca­bar decla­rant urbanísti­ca­ment il·legals les ins­tal·laci­ons de terra. L’Ajun­ta­ment de Vinaròs va apro­var la llicència d’obres en un temps rècord entre el 23 i el 28 de desem­bre de 2009. L’experta ha con­si­de­rat també com a “des­con­cer­tant” i fruit de la “mala fe” la modi­fi­cació dels límits marítims per evi­tar que el pro­jecte quedés en aigües cata­la­nes, arri­bant a apun­tar la pos­si­ble existència de pre­va­ri­cació.

Així mateix, ha lamen­tat la len­ti­tud de les diligències ober­tes al jut­jat de Vinaròs des de fa qua­tre anys així com també que l’Audiència Naci­o­nal hagi aca­bat arxi­vant la que­re­lla con­tra diver­sos minis­tres i l’empre­sari Flo­ren­tino Pérez pel pro­jecte Cas­tor pre­sen­tada per la Xarxa del Deute en la Glo­ba­lit­zació i la pla­ta­forma Xnet. “És un arxiu no fona­men­tat: no s’ha donat l’opor­tu­ni­tat d’inves­ti­gar els fets que es posen en conei­xe­ment”, ha pre­ci­sat refe­rint-se a aquest aspecte, entre d’altres.

Des d’una òptica més ambi­en­tal i tècnica, el pre­si­dent del Col·legi d’Ambi­entòlegs de Cata­lu­nya, Ricard Viz­carra, ha qüesti­o­nat també l’exe­cució d’un pro­jecte que “mai s’hau­ria d’haver fet rea­li­tat” i que, al marge dels impac­tes sobre el medi cau­sats pels ter­ratrèmols, hau­ria vul­ne­rat els drets cons­ti­tu­ci­o­nals dels ciu­ta­dans a la inte­gri­tat i a gau­dir d’un entorn ambi­en­tal ade­quat. Con­si­dera que l’empresa i l’admi­nis­tració havien de conèixer el perill de risc sísmic i, per aquest motiu, con­si­dera que hi ha prou indi­cis per obrir una inves­ti­gació sobre ocul­tació de dades i fal­se­ja­ment del procés d’ava­lu­ació ambi­en­tal.

Per últim, el degà degà del Col·legi d’Engi­nyers de Camins, Canals i Ports de Cata­lu­nya, Oriol Alti­sench, ha plan­te­jat que un càlcul erroni de les con­di­ci­ons del magat­zem i les pres­si­ons, fins al punt de pro­vo­car ter­ratrèmols quan s’injec­tava per sota del teòric marge de segu­re­tat, podria haver conduït al des­as­tre. En aquesta línia, ha recla­mat al govern espa­nyol una audi­to­ria tècnica per ana­lit­zar les dades i, apli­cant un model actual, poder deter­mi­nar si l’empresa podia saber prèvia­ment abans d’injec­tar què podia pro­vo­car i les con­seqüències que d’això se’n deri­va­rien.