Adaptar-se per salvar la vinya
En el futur hi haurà més vinyes d’altura, amb una producció més reduïda i més cara
L’adaptació a la nova situació implica la recuperació de varietats i mètodes de conreu tradicionals
La vinya catalana produirà menys raïm en el futur, i estarà ubicada en zones més altes. Però si els pagesos s’adapten a les condicions climàtiques, podran obtenir vins de gran qualitat, tot i que seran més cars. Aquestes són algunes de les conclusions que s’extreuen dels estudis i pronòstics de futur que s’han elaborat sobre els efectes del canvi climàtic a la vinya.
L’avançament de l’inici de la verema dels últims anys (en vint anys, la verema s’ha avançat uns quinze dies), l’increment de les temperatures (sobretot durant els mesos d’estiu), les maduracions més ràpides i sobtades i una pluviometria irregular són alguns exemples dels efectes del canvi climàtic que ja s’han fet palesos sobre la vinya. Les últimes onades de calor a Catalunya van provocar importants pèrdues en les collites del sud de Catalunya, com ara al Priorat i a la Terra Alta.
No és estrany, doncs, que els elaboradors s’hagin començat a fixar en les zones altes com a espai de conreu i que, en els últims anys, hagi començat a créixer el nombre d’hectàrees de vinya en zones d’altura històricament humides. Paral·lelament, els pagesos han tornat a les varietats tradicionals, aparentment més resistents, i han començat a recuperar antics mètodes de conreu, menys intensius i amb produccions més baixes.
El cap de recerca de l’Incavi (Institut Català de la Vinya i el Vi), Xoan Elorduy, assegura que l’única opció per als pagesos és l’adaptació. L’Incavi treballa en estudis amb la recuperació de varietats tradicionals (carinyena, garnatxa, garnatxa blanca, xarel·lo...) i varietats minoritàries (picapoll, trepat...), així com en el redescobriment de varietats perdudes per afrontar els canvis que s’auguren en les condicions climàtiques. A hores d’ara, però, també hi ha estudis en marxa sobre encreuaments de varietats resistents a determinades plagues.
Les prospeccions de futur assenyalen un increment de les temperatures d’entre 1 i 2 graus al llarg dels pròxims 50 anys, amb una reducció de l’aigua de pluja i un increment notable de l’evaporació. Això obligarà a recuperar les plantacions en vas, amb ceps baixos i raïm collit a mà: menys producció i més cara.
La paisatgista de l’equip interdisciplinari de recerca sobre turisme de la Universitat de París 1 Panteó-Sorbona, Soazig Darnay, també membre del Cepvi (Centre d’Estudis sobre els Paisatges Vitivinícoles), creu que, més que canvis sistemàtics en el paisatge, el canvi climàtic comportarà canvis culturals. “Les vinyes no desapareixeran, però hi haurà canvis en les varietats i, per tant, els vins seran diferents”, diu Darnay. Això farà canviar la imatge que el consumidor tindrà sobre el paisatge associat als seus vins. Per tant, ella creu que el canvi climàtic posa en qüestió l’autèntica identitat del territori. Segons Darnay, els canvis en el paisatge ja s’han començat a notar en els últims quinze anys a través d’inversions de grans cellers que traslladen les plantacions a zones altes a la recerca de nits més fresques. Aquest canvi ha estat ben acollit socialment en vista de l’increment del risc d’incendis, ja que les vinyes són reconegudes com un autèntic tallafoc. Però el cost de les produccions és més elevat, ja que creix el risc de pèrdua de la collita, que s’ha de situar en terrasses i això encareix el manteniment de la vinya i la verema.
El president de la denominació d’origen Penedès, Joan Huguet, creu que el pagès ha d’estar preparat per fer els canvis quan siguin necessaris. “Ningú no ens pot assegurar que el canvi serà lineal ni que les varietats autòctones seran les més resistents”, diu Huguet. De fet, les carinyenes del sud de Catalunya van ser les més perjudicades pels cops de calor del mes de juny passat. Segons ell, l’objectiu ha de ser recuperar la simbiosi de l’home amb la terra: “Ara veiem que la mecanització i la intensificació dels conreus entraran en crisi i que necessitarem més sòl per fer produccions més baixes, però de més qualitat.” Huguet creu que les vinyes catalanes tornaran als sistemes de conreu tradicionals, però no és pessimista. Ho veu com una oportunitat per deixar enrere la mecanització importada i recuperar el diàleg entre el pagès i la planta.
LES FRASES
Canvis estètics del cep
La necessitat d’adaptació a les noves temperatures, la irregularitat de les pluges, la sequera i l’erosió dels sòls obligaran els pagesos a fer canvis estètics als ceps. Ho explica Soazig Darnay. Segons ella, el més probable és que es torni a fer ús del pàmpol com a sistema per garantir l’ombra que necessitarà el raïm per protegir-se de la calor intensa. En algunes vinyes ja s’estan emparrant els ceps fins als dos metres d’altura per garantir espais d’ombra, i s’està treballant amb associacions d’arbres, vinyes i plantacions de cereals en sistemes que siguin mecanitzables.
Darnay recorda que el cep és una planta enfiladissa i que a l’edat mitjana ja es cultivava emparrada a altres arbres. Segons la investigadora, l’objectiu ara és trobar nous tipus de poda i aplicacions per garantir que el raïm pugui madurar en les millors condicions per donar vins de qualitat, que, en el futur, a causa també de la petjada de carboni, seran més cars.
